SANT SERNILH DE BETREN. VIELHA I MIJARAN. VAL D’ARAN

PETJADES PER LA VAL D’ARAN

Betren és un poble (571 h. 2009/1.006 m alt.) a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.

En la nostra recerca per la val d’Aran visitaven el poble de Betren i ens cridava l’atenció un formòs campanar i les restes d’uns murs. Encuriosits van assabentar-nos pel cartell de la porta que és el cementiri del poble.

Entremig de les restes, encara es pot observar  dins el conjunt, el basament de dues naus paral·leles en runes, de les quals la de migjorn, llarga i estreta, ateses les seves característiques, correspon a l’època romànica. La nau romànica té planta rectangular, molt allargada i dividida en cinc trams desiguals separats per semi-columnes, amb murs de poc gruix, que fan suposar que l'antiga coberta seria de fusta. Estava il·luminada per quatre finestres de doble esqueixada i de doble derrama. En el segle XVI a causa del seu mal estat, es procedí a restaurar-la: als seus peus s'afegí un campanar quadrat de quatre pisos i s'edificà l'altra nau, al costat septentrional, també de planta rectangular, una mica més ampla que la romànica i igual de llarga, però sense absis i a un nivell més baix que l'antiga. Presenta murs de maçoneria molt gruixuts, reforçats per tres pilars adossats que suportaven els arcs perpanys i la volta apuntada; a l'est s'obre una porta neoclàssica amb muntants i arc de mig punt, amb dovelles de marbre

Al mur de tramuntana, bo i fent d’ampit d’un finestra, hi ha un bloc rectangular que atès  el treball d’escultura devia ser reaprofitat a partir d’un fragment de fris inutilitzat, i escapçat pels costat recorda les formes existents en frisos com el de Sant Pèir d’Escunyau, el de l’església de Vilac, etc.

La seva ornamentació consisteix en tres cercles contigus i tangents, disposats horitzontalment, que són tenallats per un ornaments.

El cercle de l’esquerra inclou l’anagrama de Crist, el central mostra un element vegetal format per pètals i el de la dreta conté una creu grega de braços patents. Aquest motius han estat tallats en un fons llis, del qual emergeixen en baix relleu. És un treball delicat que utilitza uns temes força corrents anteriorment al romànic.

Durant els anys 1826 a 1829 fou necessària una nova restauració a causa, segons conten, a què una allau destruí l'església. Segons informació oral podia ser la primera església de Betren, i substituïda per la nova sota l’advocació de Sant Esteve.

Està dedicada a Sant Serni, bisbe de Tolosa qui cristianitzà l'alta Garona, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Tex i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANT MATEU DE L'AMETLLA DE MEROLA. PUIG-REIG. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA

Colònia industrial (269 h.2009) situada a la vora dreta del Llobregat, a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de la Galera, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages).

Fou construïda a finals del segle XIX i principis del segle XX (data imprecisa). La colònia s'organitzà com a tal al voltant de la fàbrica (existent el 1875) cap al 1880, època en què ja estava construïda la Torre, actualment molt desfigurada i dins el recinte de la fàbrica.

L'origen de l'Ametlla és remunta a l'any 1832, al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar.

Aquella incipient activitat econòmica coincideix en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya.

Sant Mateu de l’Ametlla de Merola és una església construïda entre 1875 i 1885. Ledifici és d’una sola nau amb capelles laterals d'un clar estil neoromànic, fortament marcat a la façana, orientada a ponent.

Aquesta façana respon a uns elements totalment medievals. La porta amb tres arquivoltes en degradació, timpà amb llinda i pilastres amb capitells.

A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d’arc de mig punt als costats. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia.

El campanar és d’espadanya de dos obertures. A banda i banda de l'església i també a l'absis s'hi annexionaren edificis d'habitatges de la colònia.

A la part interior hi ha el cor i un espai reservat per què els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des de el costat oposat a la sagristia.

Sant Mateu de l'Ametlla de Merola és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANTA EUGÈNIA DE SOLLS. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA

Hem llegit en una crònica de rutes el nom de l’església i coneixent el lloc vam decidir anar-hi per fotografiar i saber un xic més de les seves runes.

És una església esmentada ja en el segle XVI i situada al nord del terme de Sant Jaume, al serrat dels Bous de Santa Eugènia de Solls, al límit de la Pobla de Lillet

Per les parets que resten dempeus,  Santa Eugènia de Solls era una petita construcció de nau rectangular,  sense absis diferenciat. Segurament havia una capella o sagristia al costat dret.

La porta i el seu possible arc o biga són esfondrats. Les herbes i els petits arbres envaeixen l’espai interior.

A sota seu i a poca distància hi ha la masia de Sant Eugènia a la qual devia servir de capella.

Santa Eugènia de Solls és un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANT SALVADOR DE VILAVERD. CASTELLAR DEL RIU. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA

Vilaverd (1256 msnm.) és un antic lloc del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), al límit amb el de Guixers (Solsonès), entre Llinars de l’Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles. Es troba a la part nord-occidental del terme municipal, als plans de Vilaverd que s'estenen al marge dret del torrent de Vallsadolla, als vessants meridionals de la serra dels Prats. En resta l’església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.

Sant Salvador de Vilaverd, també coneguda com: de les Moles,  és situada en l’antic comtat d’Urgell,  i concretament a la vall del Lord, a l’extrem nord de Llinars, és una petita capella que possiblement mai fou parròquia.  Devia dependre segurament d’alguna església veïna com la de Santa Coloma de Can Cabra. Els seus orígens són pràcticament desconeguts.

Datada del S. XII, és una església d'una sola nau rectangular coronada per un absis semicircular a llevant, molt més baix que la nau. La nau és construïda amb volta de canó i l'absis, amb volta de quart d'esfera. La coberta de la nau és en teula àrab i l’absis de lloses

És un edifici força senzill, amb una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada a l'absis. Al mur frontal hi ha la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb una finestra, formada per dues peces similars que formen un petit òcul. Sobre la porta, al mur de ponent, s'alça un petit campanar d'espadanya, d'una sola obertura.

L’aparell constructiu es força regular, de mides considerables , i els carreus, són col·locats en filades a trencajunts.

Sant Salvador de Vilaverd és una església  inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANT SALVADOR DE TORROELLA. NAVÀS. BAGES

TERRES DEL BAGES

Sant Salvador de Torroella és un poble emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal, a la riba dreta del Cardener, i al bell mig de la ruta històrica de la sal. 

L'any 966 és te constància escrita per primera vegada. Estigué des del segle XV sota la jurisdicció dels Cardona. Formà part de la Batllia de Cardona i constitueix la parròquia de Sant Salvador. 

El nom li ve de la petita torre de guàrdia, situada en un turó de la dreta del riu Cardener.

Sant Salvador de Torroella és un llogaret eminentment rural, que es diferencia del poblament industrial que es va desenvolupar al llarg dels segles XIX i XX seguint el curs del Cardener.

La seva església sota l’advocació de Sant Salvador és d’estil barroc. La construcció actual d’aquesta església és obra del segle XVI, que fou engrandida amb quatre capelles laterals el segle XVIII. S'hi venera la Verge de la Pietat. Hi ha una pintura mural del segle XVII.

Destaca l’alterós campanar  bastit el mateix segle XVIII.

Té un bonic entorn, amb una zona de pícnic (4 o 5 taules de pedra) i una font.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANTA MARIA DE CLARET. SANT FRUITÓS DE BAGES.

TERRES DEL BAGES

Visitàvem en companyia d’Amics de l’Art Romànic del Bages el lloc de Claret. En sí, Claret és un antic nucli rural, que conserva alzines centenàries, que aplegava masies i algunes cases al voltant de l’església de Santa Maria.

Fou repartit el 1835 entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Actualment he trobat dades situant-la en els dos municipis, però en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Sant Fruitós de Bages surt anomenada. Quedo amb dubtes.

Santa Maria de Claret surt documentada des del segle XI, com una de les set parròquies filials de la Seu de Manresa. Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret, documentat, des del 1037, mentre que el temple s'esmenta el 1086. Al voltant d'aquesta, es formà una sagrera documentada el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154 i la mantingué fins al segle XV. Malgrat tot, continuà tenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. El 1979 es restaurà. Quan la vam visitar s’estava fent una recerca arqueològica i restauració que deixava al descobert les restes de l’antiga església preromànica.

L'edifici havia estat creat per a ús particular, però uns descendents dels fundadors, Pere i Bertran de Claret donaren a Sant Benet de Bages, entre 1182-1184, els respectius drets sobre l'església i la vila de Claret. La possessió de les fundacions no fou fàcil, i així trobem que Sant Benet hagué de fer front a la intromissió episcopal.

El segle XVIII apareix ja com a dependent de la Seu de Manresa. En construir-se, al costat mateix, l'església de Santa Anna de Claret, entre 1762 i 1769, la de Santa Maria quedà eclipsada i perdé el culte.

L’actual església és romànica del segle XII, però va ser construïda damunt una petita església més antiga, documentada arqueològicament. És una construcció d'una nau i un absis semicircular orientat a llevant, al qual s'hi obre una finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat. 

La nau es va eixamplant a mesura que s'apropa a l'absis, aquest està cobert amb volta de quart d'esfera, i la nau amb volta de canó, força estreta, obrada amb carreus de pedra petita i disposada sense massa ordre.

A l'extrem del mur de migdia s'alça un campanar de torre de planta quadrada, en realitat és una torre de defensa afegida els segles XIV i XV.

La porta es troba en aquest mur de migdia i està emmarcada amb grosses dovelles. Encara que ocupa el lloc de la porta original, aquesta fou construïda dos o tres segles més tard.

Santa Maria és una església al nucli de Claret inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANTA FE DE VALLDEPERES. NAVÀS. BAGES

TERRES DEL BAGES

Valldeperes (11h. 2009) era una antiga quadra del municipi de Navars, al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m alt.), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.

El topònim Valldeperes ja és esmentat en la documentació medieval, relacionat amb les possessions de Castelladral i el Mujalt. D’aquest nucli rural, que ja consta el 977, destaca l’església amb un probable origen independent, però que aviat fou vinculada a Sant Miquel De Castelladral.

El fogatjament del 1365-70 consigna dins la vegueria de Manresa "Castell edral e vall de peres, d'en Pere de Vilalta, cavaller, XLIIII fochs". Lluís de Peguera l'any 1632 estableix a Valldeperes entre els llocs que són del rei dins la vegueria de Manresa.

L'església de Santa Fe de Valldeperes apareix documentada des de 1139 com Santa Fe de "Vall de Peres". La capella respon a l'esquema, tan generalitzat dins l’àmbit rural, d’una nau amb absis.

L'edifici només es pot considerar romànic en part, ja que l'estructura original va ser alterada posteriorment amb la incorporació de capelles laterals (la de la dreta, anomenada del migdia, va ser acabada l'any 1658; la de l'esquerra no té cap inscripció que pugui datar la seva finalització) que formen un transsepte amb la capçalera, la construcció de la nau i de l'absis i amb la remodelació del mur frontal.

La porta principal, orientada a migdia, té una llinda amb la data 1658. Sobre la porta, una finestra d'esqueixada rematada amb un senzill arc apuntat. Corona la façana un gros campanar d'espadanya de dos ulls, aquest té una particularitat ja que rere seu s’amaga un petit comunidor.

Al mur de llevant, al costat de l'absis hi ha un altre porta, orientada a la masia del Sunyer de Valldeperes, masia veïna a l’església

S'hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII: el del Roser, amb un conjunt de teles pintades, i el de Sant Isidre i Sant Galderic, els dos patrons que ha tingut la pagesia catalana.

Malgrat pertànyer a Navàs, Bages, Santa Fe de Valldeperes és més a prop de la vila de Cardona que del seu cap municipal. Prop de l'església s'ha trobat moneda cardonina, en concret una pellofa pertanyent a l’església.

Santa Fe de Valldeperes és un immoble que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau