Betren és un poble (571 h.
2009/1.006 m alt.) a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera
general, prop de Viella.
En la nostra recerca per la val
d’Aran visitaven el poble de Betren i ens cridava l’atenció un formòs campanar i les
restes d’uns murs. Encuriosits van assabentar-nos pel cartell de la porta que
és el cementiri del poble.
Entremig de les restes, encara es
pot observar dins el conjunt, el
basament de dues naus paral·leles en runes, de les quals la de migjorn, llarga
i estreta, ateses les seves característiques, correspon a l’època romànica. La
nau romànica té planta rectangular, molt allargada i dividida en cinc trams
desiguals separats per semi-columnes, amb murs de poc gruix, que fan suposar
que l'antiga coberta seria de fusta. Estava il·luminada per quatre
finestres de doble esqueixada i de doble derrama. En el segle XVI a causa
del seu mal estat, es procedí a restaurar-la: als seus peus s'afegí
un campanar quadrat de quatre pisos i s'edificà l'altra nau, al
costat septentrional, també de planta rectangular, una mica més ampla que la
romànica i igual de llarga, però sense absis i a un nivell més baix
que l'antiga. Presenta murs de maçoneria molt gruixuts, reforçats per
tres pilars adossats que suportaven els arcs perpanys i la volta apuntada;
a l'est s'obre una porta neoclàssica amb muntants i arc de mig
punt, amb dovelles de marbre
Al mur de tramuntana, bo i fent
d’ampit d’un finestra, hi ha un bloc rectangular que atès el treball d’escultura devia ser reaprofitat
a partir d’un fragment de fris inutilitzat, i escapçat pels costat recorda les
formes existents en frisos com el de Sant Pèir d’Escunyau, el de l’església de
Vilac, etc.
La seva ornamentació consisteix en
tres cercles contigus i tangents, disposats horitzontalment, que són tenallats
per un ornaments.
El cercle de l’esquerra inclou
l’anagrama de Crist, el central mostra un element vegetal format per pètals i
el de la dreta conté una creu grega de braços patents. Aquest motius han estat
tallats en un fons llis, del qual emergeixen en baix relleu. És un treball
delicat que utilitza uns temes força corrents anteriorment al romànic.
Durant els anys 1826 a 1829 fou
necessària una nova restauració a causa, segons conten, a què una allau destruí
l'església. Segons informació oral podia ser la primera església de Betren, i
substituïda per la nova sota l’advocació de Sant Esteve.
Tex i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada