dissabte, 15 de setembre del 2018

SANT SERNILH DE BETREN. VIELHA I MIJARAN. VAL D’ARAN

PETJADES PER LA VAL D’ARAN

Betren és un poble (571 h. 2009/1.006 m alt.) a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.


En la nostra recerca per la val d’Aran visitaven el poble de Betren i ens cridava l’atenció un formòs campanar i les restes d’uns murs. Encuriosits van assabentar-nos pel cartell de la porta que és el cementiri del poble.

Entremig de les restes, encara es pot observar  dins el conjunt, el basament de dues naus paral·leles en runes, de les quals la de migjorn, llarga i estreta, ateses les seves característiques, correspon a l’època romànica. La nau romànica té planta rectangular, molt allargada i dividida en cinc trams desiguals separats per semi-columnes, amb murs de poc gruix, que fan suposar que l'antiga coberta seria de fusta. Estava il·luminada per quatre finestres de doble esqueixada i de doble derrama. En el segle XVI a causa del seu mal estat, es procedí a restaurar-la: als seus peus s'afegí un campanar quadrat de quatre pisos i s'edificà l'altra nau, al costat septentrional, també de planta rectangular, una mica més ampla que la romànica i igual de llarga, però sense absis i a un nivell més baix que l'antiga. Presenta murs de maçoneria molt gruixuts, reforçats per tres pilars adossats que suportaven els arcs perpanys i la volta apuntada; a l'est s'obre una porta neoclàssica amb muntants i arc de mig punt, amb dovelles de marbre


Al mur de tramuntana, bo i fent d’ampit d’un finestra, hi ha un bloc rectangular que atès  el treball d’escultura devia ser reaprofitat a partir d’un fragment de fris inutilitzat, i escapçat pels costat recorda les formes existents en frisos com el de Sant Pèir d’Escunyau, el de l’església de Vilac, etc.

La seva ornamentació consisteix en tres cercles contigus i tangents, disposats horitzontalment, que són tenallats per un ornaments.

El cercle de l’esquerra inclou l’anagrama de Crist, el central mostra un element vegetal format per pètals i el de la dreta conté una creu grega de braços patents. Aquest motius han estat tallats en un fons llis, del qual emergeixen en baix relleu. És un treball delicat que utilitza uns temes força corrents anteriorment al romànic.

Durant els anys 1826 a 1829 fou necessària una nova restauració a causa, segons conten, a què una allau destruí l'església. Segons informació oral podia ser la primera església de Betren, i substituïda per la nova sota l’advocació de Sant Esteve.


Està dedicada a Sant Serni, bisbe de Tolosa qui cristianitzà l'alta Garona, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Tex i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada