PASSEJANT ALT
EMPORDÀ
L’església de Sant Martí és el
temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m
d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen
del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya
i de Frausa. La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a
la rodalia de l’església, hi ha restes de la muralla medieval dels segles XIV i
XV.
L’any 954 el comte Guifré de Besalú
donà al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou situat dins el terme de
Maçanet. Una altra notícia sobre el lloc de Maçanet i la seva església
apareix l’any 1017 en la donació del comte Bernat Tallaferro a la seu de Besalú.
L’any 1117 s’escriu Sancti Martini de Mazaneto. L’església apareix esmentada en
les relacions diocesanes dels segles XIII i XIV i en altres llistes d’èpoques
posteriors.
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys és
un edifici d’una sola nau rectangular, amb absis semicircular més estret que la
nau, d’època romànica tardana. La nau és coberta amb una alta volta apuntada i
seguida; l’absis té volta ametllada i s’obre vers la nau per mitjà d’un doble
plec apuntat en gradació. Aquesta volta arrenca d’una cornisa de bocell, la
qual crea també un guardapols a l’extradós de la finestra del fons. Ambdues
voltes són fetes amb petits carreus de granit ben escairats que s’arrengleren
en filades semicirculars a l’absis i longitudinals a la nau.
El temple té dues portades. La que
s’obre al frontis té una estructura una mica inusual, sobretot per la gran
alçada; és de dos arcs en gradació i conté una llinda i un gran espai de timpà
omplert amb carreuada, en el qual hi ha una obertura a manera de sagetera; pot
haver estat modificada.
La porta situada al mur de migdia és
de la tipologia pròpia del romànic avançat d’aquestes comarques, de quatre arcs
en gradació, llinda i timpà, la qual presenta uns relleus ornamentals, molt
simples, en una arquivolta i al guardapols.
Els murs de la nau són completament
llisos, coronats per una cornisa de cavet; a les quatre cantonades tenen uns
ressalts verticals i una socolada seguida.
El parament exterior de l’absis, en
canvi, presenta a l’extrem superior un fris ornamental d’arcuacions llombardes
seguides, sense lesenes, entre els dos ressalts dels extrems. Els arquets
descansen en unes petites mènsules, algunes de les quals són llises i d’altres
tenen motius en relleu, geomètrics, més simples i esquemàtics encara que els de
la porta meridional. Sobre les arcuacions, hi corre una franja de dents de
serra i al damunt hi ha la cornisa incurvada o de cavet.
L’església ha conservat dues
finestres de doble esqueixada al mur de migdia, una de vessants molt oberts, i
l’altra al centre de l’absis. Aquesta té a l’exterior un prominent relleu de
doble bocell, a mena d’ampit.
A la capçalera de la nau hi ha un
parell d’ulls de bou. La finestra del frontis correspon a una reforma
renaixentista.L’edifici fou construït amb un
aparell molt acurat de carreus allisats i ben tallats en granit, de mida força
grossa, que donen lloc a unes filades regulars.
Per les característiques descrites,
l’església pot ésser considerada bastida a la segona meitat del segle XII o al
segle XIII.
Els serveis de la diputació de
Girona efectuaren obres a l’església els anys setanta, que consistiren, entre
d’altres intervencions, en eliminar construccions afegides al costat de migdia
i sobre l’absis. L’edifici té encara alguns afegitons tardans, com una capella
i una sagristia, al costat de tramuntana, el campanar a l’extrem de ponent i
una torreta comunidor a l’extrem de llevant de la nau; també hi ha un
terrabastall sobre la coberta de la nau esmentada.
Hom pot observar que un llarg tram
de la nau central és refet amb pedres de calcària porosa, de travertí, poc
treballades, a diferència de la resta, de carreuada. Sembla una mostra clara
d’una refecció que potser fou necessària després d’alguna ensulsiada parcial
d’aquesta coberta. És probable que en fossin la causa els forts terratrèmols
del segle XV que tan afectaren la Garrotxa i que probablement també es feren
sentir als sectors empordanesos propers.
Al gruix del mur de migjorn de
l’església hi ha oberta una porta d’entrada, que consta bàsicament de dues
parts ben diferenciades, separades per una petita cornisa, la qual discorre
horitzontalment i en marca la separació. A la part inferior hi ha un sòcol i
sobre seu els murs formen els plecs amb els quals es fa la gradació. Són uns
plecs llisos i sense cap ornamentació, els carreus dels quals segueixen les
mateixes filades de l’aparell del mur. Al plec més interior hi ha l’obertura,
que ha estat coberta amb una llinda monolítica i sense esculpir.
Una petita cornisa de secció
quadrada ressegueix horitzontalment tot el perfil superficial del portal i
marca el punt d’arrencada dels quatre arcs de què consta la porta. Són uns arcs
de mig punt, en gradació, que corresponen als plecs de la zona inferior. L’arc
més petit, d’aresta viva, emmarca un timpà semicircular llis. El segon té
l’aresta aixamfranada. Al tercer l’aresta ha estat resseguida per un nervi
llis, delimitat per un solc, que sembla adossat. L’ornamentació, molt senzilla,
és a la quarta arcada, que té l’aresta excurvada. Els diversos motius amb què
s’ornamenta són a la concavitat d’aquesta aresta: boles, fruites, elements
vegetals, etc. (també hi ha una figura humana), els quals han estat esculpits
de manera força elemental i esquemàtica, i talment com si haguessin estat
afegits a l’arcada.
El conjunt d’arcades resta emmarcat
per una arquivolta, també decorada, la qual, a manera de guardapols, ressegueix
l’arcada més exterior, que emmarca. Aquesta arquivolta ha estat decorada amb un
motiu escacat, el qual es distribueix uniformement tot al llarg de la seva
cara.
Pel que fa a l’estructura, cal
adscriure aquesta porta dins el conjunt de portals que, amb algunes poques
variants, anaren adoptant moltes esglésies de l’Empordà i de les comarques
veïnes: Garrotxa, Rosselló, etc. És una porta simple, d’estructura ben resolta
i que tipològicament es troba en el terme mitjà entre les portes elementals,
obertes simplement al gruix del mur, i els portals esculpits, que incorporaren
columnes i capitells, dels quals aquest model és estructuralment un precedent
ben pròxim.
L’escultura és molt popular i
apareix en indrets sobretot rurals. Pel que fa a la seva datació, tot i que
estilísticament es tracta d’un model que persistí força temps, cal relacionar
el portal amb l’època de construcció de l’església, amb la qual encaixa
perfectament. Per això cal datar-lo al límit entre els segles XII i XIII. Als
dos batents de fusta de l’esmentada porta de migdia s’ha conservat un conjunt
de ferramenta romànica. Les peces són clavades amb claus de cabota esfèrica,
distribuïts ordenadament.
Aquest conjunt de forja és força
comú a les portes del romànic tardà. Són mostres del treball d’artífex
autòctons, obres simples i de repertori limitat, però amb resultats suggerents
i atractius.
Procedeix de l’església de Sant
Martí de Maçanet de Cabrenys una píxide de coure esmaltat, que actualment es
conserva al Museu d’Art de Girona. Tot i que no sembla pas que en consti una
vinculació documental, tipològicament aquesta peça té unes característiques que
no són pas alienes a les de l’escola llemosina.
Lipsanoteca de vidre procedent
d’aquesta església i conservada actualment al Museu d’Art de Girona, bé que no
és exposada ni inventariada. Es una peça molt fràgil i amb el vidre d’una
qualitat baixa. Cal datar-la de mitjan segle X.
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys és una església
inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons
documental: Catalunya Romànica
