En el nostre voler conèixer les terres berguedanes
anàvem aquest cop a la recerca de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu. La
població és avui un dels municipis del terme de la Nou de Berguedà.
S’hi arriba des de Berga en direcció a Guardiola,
passades la Tèrmica i les mines de Fígols hi ha una construcció mig enrunada a
la esquerra de la carretera i a mà dreta hi ha un trencall senyalitzat, que mitjançant
una carretera molt enrevessada i amb pendent ens hi condueix al cap d’uns 4,3
km. Val la pena admirar el bosc i els arbres que ens envolten.
El poble està a 999 metres d’alçada i situat a
l’esquerra de la riera del seu nom, sota els cingles de la Rota, el Graell de
cal Pigot i la Foradada.
El nucli principal és un grup de cases, sis com a
màxim, al voltant de l’església de Sant Sadurní. La resta de la població són
cases disseminades en el terme. El lloc és de feréstega bellesa.
Les primeres notícies del lloc es remunten al segle IX
en plena repoblació del pagus de
Berguedà. Hi ha documents de compra venda de terres dels anys 882, 886 i 929.
La primera notícia relativa de l’església és del segle
X, a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell on surt amb el nom
de Malagez. La visita al deganat del Berguedà
de l’any 1312 confirmà la seva categoria i càrrec parroquial.
És un edifici d’origen romànic, de mides mitjanes. Consta d’una nau rectangular i la capçalera formada per un absis semicircular coronat per un fris d’arcuacions cegues, de dovelles petites, que reposen sobre minúscules mènsules. A la planta original s’afegiren dues capelles però conserva la coberta i l’absis malgrat fossin sobrealçats i la finestra central de l’absis tapada.
El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII. Al seu costat com en gran part de les esglésies romàniques hi ha el fossar. Actualment s’ha afegit a la paret del temple una construcció de nínxols d’enterrament. Tota ella està molt reformada i exteriorment és difícil apreciar la primitiva construcció.
Conserva la porta original al mur de ponent, amb unes
senzilles dovelles i coronada per una arquivolta.
Conserva un retaule barroc de l’any 1714 amb escenes
del martiri de Sant Sadurní.
Sant Sadurní, també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. Hi ha gran quantitat d’esglésies sota la seva advocació principalment al bisbat d’Urgell.
Sant Sadurní, també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. Hi ha gran quantitat d’esglésies sota la seva advocació principalment al bisbat d’Urgell.
Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.Berga, 25/08/2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada