Visitàvem en aquest ocasió la
població de Coll de Nargó i després de passejar pel seu bonic entorn urbà ens
aproximarem a conèixer, a la carretera que porta fins a Isona a pocs metres del
casc urbà, l’església de Sant Climent.
La vil·la de Nargó,
denominació amb que apareix a la documentació fins el segles XV-XVI l’actual
poble de Nargó és esmentada l’any 1016 però el seu terme té un esment més
antic: l’any 988 el comte Borrell, la seva muller i el seu fill permutaren amb
el bisbe d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu les viles de Cuvilare i Montinasell, situades al
terme de Nargó. Nargone figura en
l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Podria ser una grafia aglutinada de Nargó
per N’Argó i en aquest cas Argó seria un nom personal.
La llista de possessions i
pertinences és llarga d’elaborar i s’hi barregen tot un seguit de noms religiosos
com personals com La Seu, Sant Serni de Tavèrnoles, Santa Maria d’Organyà,
Santa Cecília d’Alins, col·legiata d’Àger, Caboet i finalment Castellbó. També
hi ha referencia a la vila de Nargó, que era “closa e les cases fan de muralla, és vila franca e ben forta”.
L’antiga església parroquial
de Sant Climent, fou restaurada entre els anys 1930-31 per l’Associació d’Amics
de l’Art Vell amb la col·laboració del bisbat d’Urgell, de la Diputació de
Lleida (1000 pessetes) i la subscripció popular (392,50 pessetes) del poble de
Coll de Nargó. En alguna informació diu
que va ser possible gràcies a la intervenció de Josep Puig i Cadafalch, la qual
cosa desmenteix l’Enciclopèdia de l’Art Romànic que ens diu que les obres van
ser dirigides pel secretari de l’Associació, l’arquitecte Cèsar Martinell i no
per en Puig i Cadafalch.
En les obres de restauració és
descobrí la planta de l’edifici adossat al costat sud, s’escataren els murs,
s’obriren les finestres baixes del campanar, mancades de mainell, i es reforma
la façana de ponent amb la construcció de la gran finestra cruciforme, que
substitueix a una finestra de doble esqueixada. També es procedí a repicar tot
el parament.
Ës tracte d’un edifici que a
desgrat de la seva simplicitat, ofereix un gran impacte plàstic, causat per una
encertada relació entre els volums i accentuat per una decoració distribuïda en
llocs estratègics dels parament exteriors. L’absis és decorat amb un fris d’arcuacions
cegues i lesenes.
L’única nau, d’arquitectura
romànica-llombarda, és coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un
absis semicircular precedit per uns simples ressalts fusionats amb un arc de
mig punt que fan la degradació amb la nau la qual però torna a eixamplar-se on
accepta el campanar.
El temple rep llum mitjançant sis
finestres, tres de les quals són situades a l’absis, dues al mur de migjorn i l’altra
al mur de ponent. Aquesta finestra de ponent és d’esqueixada simple amb
obertura cruciforme i fou refeta en les obres de restauració.
L’accés a l’interior és pot
fer per dues portes: una a ponent i l’altra al mur sud, ara en desús. Amb dues
són rematades amb arcs de mig punt adovellats.
El campanar de torre és compon
de dues arts consistents en una alta socolada de pla rectangular i forma
atalussada, amb la sobreposició d’un
pis, alçat posteriorment i cobert amb una teulada piramidal de lloses.
Durant la guerra civil
espanyola va servir de polvorí a l’exercit de la República, fou bombardejada en
diferents ocasions i encara que moltes bombes caigueren a pocs metres de l’església
, no tingué desperfectes.
L’església de Sant Climent de Coll
de Nargó és catalogada des de l’any 1946 com a Bé Cultural d’Interès Cultural.
Si podeu acosteu-vos a
conèixer aquest bonic poble de trencats carrers i dita església, així veureu la
nova dins el poble i l’antiga a la sortida, ambdues sota l’advocació de Sant
Climent.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Berga, 25/02/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada