Seguint el nostre itinerari
per terres de l’Alt Urgell aquest cop ens acostarem a Oliana i vam visitar
l’indret on son situades les restes de l’antic castell i l’església de Sant
Andreu del que fou l'emplaçament del primer poble.
El castell i l’antic poble són
situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts del
Pre-Pirineu, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre força
visible, en l’anomenat grau d’Oliana.
Les referències a Oliana són
molt nombroses en la documentació medieval. El castell amb el nom de Castro Uliana està documentat els anys
919-920 en les vendes de cases i terres situades en el lloc. La vila i el
castell domini dels comtes d’Urgell consta repetidament en la documentació dels
segles XI i XII en un seguit de donacions a diverses esglésies.
Oliana era una de les nou
poblacions que Jaume I, pel pacte de Lleida, havia de rescatar dels Cabrera per
Aurembiaix d’Urgell. Després hi ha tota una amplia informació de diferents
cessions, successions i vendes.
Malauradament només resten
runes i murs derruïts que envolten el turó i mostres dels antics carrers i
cases. Va ser abandonat abans del segle XVI traslladant-se els habitants a
l’actual població.
Actualment hi ha mostres
d’arcs i forja de l’artista i orfebre Alejandro Nilo.
L’església de Sant Andreu d’Oliana
fou consagrada pel bisbe Eribau d’Urgell l’any 1037, segons consta en un
pergamí procedent d’una lipsanoteca- del qual actualment només resta una
fotocòpia- trobada a l’ara romana que servia d’altar.
L’església és un edifici d’una
sola nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals, capçada per
un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant un curt tram presbiteral.
El temple s’il·lumina amb tres
finestres, una de doble esqueixada a l’absis, una a la façana sud i una
d’esqueixada simple al mur occidental. Dues portes s’obren al mur nord, al
costat oposat al castell, proper a l’església.
Al mur sud hi ha el pas que
comunica amb el campanar tapiant un altra finestra, la qual cosa ens indica que
va ser una obra posterior, o deslligada de la de la nau.
El campanar és una torre, de
planta quadrada, i és adossat al mur de migdia prop de l’absis. És format per
una alta socolada i dos pisos, el darrer restaurat per l’arquitecte Guillem
Sáez, atès que havia perdut els pisos superiors i amenaçava ruïna.
L’absis, molt alt a causa del
desnivell del terreny, és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions
llombardes en sèries de dos entre lesenes, llevat de la central on l’arc és únic.
L’aparell és de carreus de
mides petites i desiguals, disposats intentant formar filades. Les pedres del
campanar semblen ésser més grans que les de la nau.
Tant l’estructura com
l’aparell posa en evidència que es tracta d’un edifici construït dins el segle
XI, en un moment en el qual les formes llombardes han assolit la seva plenitud
i maduresa.
L’església de Sant Andreu del
Castell d’Oliana és catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de
1949.
Una volta pels seus carrers i
veure la forma de vida dels nostres ancestres fa que valgui la pena de visitar
el conjunt. L’entorn panoràmic també és impressionant amb la pla i el poble
d’Oliana per un costat i les serralades per l’altre. Llàstima de les torres
elèctriques que ens minven la bellesa de la naturalesa. La comoditat i les
necessitats actuals ho fan necessari.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Berga, 24/02/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada