Delerosos com sempre en cercar
esglésies en punts oblidats del nostre país aquesta cop en apropaven al Cobert
de Puigcercós. En les rodalies d’aquest lloc s’ajunten les terres del Berguedà,
l’Osona i el Ripollès. Sol·licitada informació al restaurant allà situat ens
donaven dades del camí que ens conduí fins la església de Sant Pere de
Serrallonga, ja en terres osonenques. Després d’un curt recorregut per una
pista de terra visitàvem dita església. Poc abans havíem passat el mas de
Serrallonga de Baix on es domina una amplia perspectiva del Pre-Pirineu,
Montserrat i Montseny.
Situada dins l'antic terme del
castell de la Guàrdia, en el lloc antigament anomenat Vilallonga. Aquest nom
apareix documentat el 938-982 com afrontació de la propietat de Matamala, que
posseïa el monestir de Ripoll. És una església pre-romànica amb reformes fetes en
el transcurs dels anys.
El nom de Serrallonga és del
segle XIII-XIV i bé donat pel mas Serrallonga proper a l'església. L'església
de Sant Pere apareix en les relacions parroquials del bisbat de Vic entre 1025
i 1050 i en una llista del segle XIII, però no consta en les visites del bisbe
Galceran Sacosta a les parròquies del bisbat de Vic entre 1333 i 1339.
La pèrdua de població del
segle XIV li va fer perdre la categoria de parròquia per passar a ser
sufragània de Santa Maria d'Alpens fins a 1686.
Edifici d'una sola nau amb
capçalera rectangular quasi quadrada, a llevant. A l'interior, la nau està
separada de l’absis amb un arc triomfal de perfil ultrapassat amb impostes
simples i lleuger avançament de muntants.
Els murs de les naus tenen
dues grans arcades formeres que possiblement es varen construir poc després de
la resta de la nau a conseqüència de la deficiència de la volta de la nau.
L'actual coberta és del 1837,
amb embigat i teules àrabs. L'àbsis és més baix que la nau i està cobert amb
volta de canó. La porta està situada en el mur meridional i està formada per un
arc.
Adossada al cantó de tramuntana
hi ha una sagristia rectangular construïda el 1837.
Conté un altar adossat fet de
fusta pintada que data de la segona remodelació de l'església, duta a terme el
1627 (tal i com apareix documentat a la guixeria de forma ovalada que volta una
inscripció referent a la reforma de l´església. Està decorada amb orla vegetal
a la part exterior i amb motius de ditada a la part interior. A la part
inferior hi ha una conxa i està coronada amb fulla d´acant. A la part central
de la guixeria hi ha un escut mitrat amb dues claus de Sant Pere, al voltant
del qual hi ha la inscripció en la que es llegeix: ESTA YGLESIA SE R DVI EN LO
ANY 1627 Y SE").
També guarda dues imatges
barroques de Sant Pere i Santa Maria del segle XVIII.
A l'exterior de l'església s'han
localitzat un parell de tombes, que resten sense excavar.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada