dilluns, 2 de desembre del 2013

SANT FRUITÓS DE L’ESPLUGA. LA VANSA I FÓRNOLS. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL.

Aquesta església és en un finca privada i per tant ens limitaren a fer la fotografia des de la carretera. És un bonic racó dins la nostre orografia que es troba en l’inici del congost que forma el riu de La Vansa abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir de Tresponts dalt d’un penyal que domina el curs del riu.  
 

L’església és situada al costat del fossar, fora del poble, i arran del cingle pel seu costat nord.

El poble de l’Espluga de La Vansa és escassament documentat, i tan sols apareixen esments escadussers en documentació referida a la vall.

En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el terme Spelunka  com a parròquia de la vall de La Vansa. En un document del 1082, el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga, que cal identificar com l’Espluga. L¡any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una seria de castells i llocs de la vall de La Vansa, entre els quals s’incloïa  el “castro et villa d’Espluga de Lavança” .

En el llibre de visites del 1758 s’esmenta, dins el terme de la Vansa, l’església parroquial de Sant Fruitós, administrada pel rector de Lavansa.

L’església de Sant Fruitós és un edifici d’una sola noau coberta per una volta d’aresta de dues tramades amb un arc toral central, i capçada a llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de canó.

La porta, en arc de mig punt s’obre a la façana sud.

Sobre el mur de ponent, i de la mateixa ampl’aria que aquest hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs de mig punt escanyats, que és com la prolongació vertical de la façana.

Al mur sud s’hi ha afegit una sagristia, i tot el conjunt té l’aspecte d’haver estat sobrealçat, probablement en el moment de construir-se les voltes de la nau que substitueixen la coberta original, segurament d’embigat de fusta.

Les seves característiques fan pensar en una datació anterior al segle XI però l’absència d’arc triomfal invita a una datació més avançada, dins el segle XI.

El lloc és impressionant per la seva bellesa i els grans cingles que l’envolten.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada