Aquesta església és en un
finca privada i per tant ens limitaren a fer la fotografia des de la carretera.
És un bonic racó dins la nostre orografia que es troba en l’inici del congost
que forma el riu de La Vansa abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir
de Tresponts dalt d’un penyal que domina el curs del riu.
L’església és situada al
costat del fossar, fora del poble, i arran del cingle pel seu costat nord.
El poble de l’Espluga de La
Vansa és escassament documentat, i tan sols apareixen esments escadussers en
documentació referida a la vall.
En l’acta de consagració de la
Seu d’Urgell apareix el terme Spelunka
com a parròquia de la vall de La Vansa.
En un document del 1082, el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a
deixa un alou de Espulga, que cal
identificar com l’Espluga. L¡any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere
Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una seria de
castells i llocs de la vall de La Vansa, entre els quals s’incloïa el “castro
et villa d’Espluga de Lavança” .
En el llibre de visites del
1758 s’esmenta, dins el terme de la Vansa, l’església parroquial de Sant
Fruitós, administrada pel rector de Lavansa.
L’església de Sant Fruitós és
un edifici d’una sola noau coberta per una volta d’aresta de dues tramades amb
un arc toral central, i capçada a llevant per un absis quadrat, cobert amb
volta de canó.
La porta, en arc de mig punt s’obre
a la façana sud.
Sobre el mur de ponent, i de
la mateixa ampl’aria que aquest hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb
arcs de mig punt escanyats, que és com la prolongació vertical de la façana.
Al mur sud s’hi ha afegit una
sagristia, i tot el conjunt té l’aspecte d’haver estat sobrealçat, probablement
en el moment de construir-se les voltes de la nau que substitueixen la coberta
original, segurament d’embigat de fusta.
Les seves característiques fan
pensar en una datació anterior al segle XI però l’absència d’arc triomfal
invita a una datació més avançada, dins el segle XI.
El lloc és impressionant per
la seva bellesa i els grans cingles que l’envolten.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada