Passejant
per Vallfogona del Ripollès observa’m dalt del turó que domina el poble una
gran casa. A l’aproximar-nos trobàvem un cartell que deia propietat privada i
aleshores des de fora fotografiàvem l’edificació.
Com la paraula Sala pot induir a confusió en els
temps actuals he cercat la paraula amb el Diccionari d’Estudis Catalans i la
primera definició és.:
ARQUIT 1 ant
Casa d'una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els
murs d'un castell o fortalesa.
Després
en Catalunya Romànica trobàvem una explicació de la construcció. Només hi ha
que puntualitzar un detall i és que actualment la casa és habitada i en bones
condicions.
Aquesta
fortalesa es trobava dins l’antic terme del castell de Milany, al casal on
residí la família Milany a partir del segle XIII. La primera notícia de
l’existència d’aquesta fortalesa és de l’any 1280, quan Sibil·la, comtessa
d’Empúries i vescomtessa de Bas, vengué al seu possible nebot, Dalmau de Palau,
la seva sala o estatge del castell de Milany, amb Vallfogona, i les parròquies
de Llaés i Puigmal.
El
nou feudatari i cap de la tercera família Milany, l’any 1295 reféu la
fortalesa, la qual cosa féu que l’abat de Sant Joan, que era el seu senyor
superior, li aixequés un plet l’any 1297 per haver reconstruït el castell de
Milany i refet la fortalesa de Vallfogona anomenada la Sala i haver-ne construït
una nova a Vidrà, puix que el feudatari no estva autoritzat de fer obres sense el
permís de l’abat.
Encara
més tard, vers l’any 1330,la Sala fou reconstruïda per Ramon de Milany. A causa
del fet de residir la família Milany a la Sala de Vallfogona, el nom de
Vallfogona anà apareixet més sovint al costat del castell de Milany i quan l’any
1600 es concedí un nou títol a Miquel Galceran de Pinós, que era baró de
Milany, se li dóna el de comte de Vallfogona i no de Milany. Actualment són els
ducs d’Híjar els que ostenten aquest
càrrec.
Al
principi del segle XX el Casal de la Sala
de Vallfogona fou reparat pel seu propietari, Eusebi Budallés. Catalunya
Romànica ens diu que quan van visitar-la estava en males condiciones,
segurament a tornar a ser reconstruïda.
La
planta és rectangular amb tres pisos i una torre amb teulat d’una sola vessant
de planta i set pisos d’alçada. L’edifici és de pedra de bons carreus amb murs
de gruix de 2 metres a la base.
Actualment
és propietat de la família Budallés, i conserva una masoveria en la part baixa.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada