dimecres, 12 de juliol de 2017

SANT PONÇ DE PRADES DE LA MOLSOSA. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS 

Prades és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa. El terme abasta la part nord-oriental del sector de llevant del municipi que està situada entre la Serra del Pal al sud i el terme municipal de Pinós, al nord.  

El petit poble de Prades(35h. 2009/800 m. alt.) guarda l’estructura de poble antic amb clos medieval, carrerons estrets i tortuosos amb passos coberts que condueixen a la plaça major.  

El seu nom prové del llatí “prata” que evolucionà en prada que significa camps d’herba. 

La primera referència documentada del lloc que s'ha trobat fins ara correspon a un contracte de compravenda de l'any 987. En aquella època el lloc pertanyia al castell de Castelltallat. 

L'església, dedicada a Sant Ponç, és del segle XII però dins la tradició de l’arquitectura del segle XI. Es troba documentada des de l'any 1040 entre les possessions de l'església de Sant Vicenç de Cardona constant ja com a pertanyent al terme de la Molsosa. 

Consta de dues naus, una de tradició romànica amb algun element pre-romànic – com són les creus dibuixades a les pedres – i l’altra, comunicada per grans arcades, del segle XVII. Malgrat les modificacions que ha sofert l’edifici, la façana sud correspon a l’original on s’hi obre la porta d’arc de mig punt adovellat.

 

El campanar porta inscrita la data de 1878.  

Al seu interior hi ha tres valuosos altars barrocs, també del segle XVII. El major, dedicat a Sant Ponç, el de Sant Abdó i Sant Senén —molt venerats al lloc—, tots dos amb notables relleus esculpits i valuoses imatges, i el del Roser, d'escultura i taules pintades, que data de 1679 

Davant de l'entrada del cementiri vell hi ha la creu del captaire. És una creu de l'any 1953 esculpida en pedra amb una curiosa història. Per aquella època va comparèixer al poble un captaire malalt. Durant uns mesos va estar convalescent en una cabana mentre era cuidat i atès per la gent del poble. Un cop va sentir-se curat, en agraïment a l'acolliment i atencions que generosament li havien donat els veïns, va manifestar que els hi volia regalar una creu que tenia a Biosca a mig esculpir. Els veïns van ajudar-lo a anar-la a buscar tot pensant-se que es trobarien amb una senzilla creu obra d'un afeccionat però la seva sorpresa va ser gran en veure-la doncs a primer cop d'ull hom s'adonava que aquella escultura no era en absolut una obra d'afeccionat. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada