En la nostra
ruta per terres del Conflent, en arribar a Conat, visitàvem l’església de Sant
Joan. Aleshores, ens adonàvem de l’existència d’una segona església dalt del
barri de castell, l’església de Santa Magdalena, dita del castell de Donat. Com
la pujada és costeruda fotografiàvem l’edifici des del barri de baix.
La consulta
etimològica al DCVB ens fa aquesta definició.: un doc. de l'any 1186 ja parla
del «castellum de Chonato» (Vidal Guide 264).
Les primeres
noticies del lloc i els senyors de Conat són de final del segle XI. Segons
dades del castell al sector més alt hi ha les restes de la torre sobirana, al
replà intermedi , una gran construcció interna i a l’espai més baix, la capella
de Santa Magdalena.
De la capella es
coneixen poques notícies del darrer quart del segle XIV. L’any 1375 Joan Maria
d’Orbanyà, va fer una deixa a les capelles de
Santa Magdalena de Conat i de
Sant Serni d’Eroles. L’any següent, el 1376, consta que Joan Empeiris obtenia
el benefici de la capella del castell de Conat. El 15 de juliol d’aquest any,
Jaume Descamps, prior de Santa Maria de Cornellà, va fer una col·lació a favor
del clergue esmentat de l’església o rectoria de Sant Jaume de Vilafranca.
Santa
Magdalena és una esglesiola d’una sola
nau i de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, coberta amb volta de
canó seguit. Els seus murs NE i SE s’integraven en el traçat de la muralla.
La planta
rectangular d’aquesta esglesiola és originada probablement per la seva condició
de capella del castell i la seva
situació en l’angle del recinte fortificat.
Des de la nostra
posició veiem que la capella ha estat reconstruïda.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada