dimecres, 5 de juliol de 2017

SANT SEBASTIÀ (SANT ESTEVE) DE GLOSIANES. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD

Glosianes és un municipi (19 h.2009) situat al límit amb els Aspres del Rosselló, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses, des de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes (que corona el santuari d’aquest nom) fins a la serra de Miralles. El municipi inclou els antics llocs d’Arenyanes, el Mas de l’Alzina, Sofrunys i Foixà.

El poble (792 m alt) és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes.  

Les primeres referències del lloc de Glorianes són del començament del segle XI. A Gluvianas i en el lloc proper d’Arenyanes ( Arenianes) hi tenia alous l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, que van ser confirmats en la butlla del papa Sergi IV l’any 1011. La història de la seva església parroquial presenta alguns punts foscos. Segons Albert Cazes l’església de Glorianes  s’hauria construït al segle XIV en substitució de la propera església de Sant Esteve de Sofrunys , citada des del 1261. Altres autors com Alart, Monsalvatge i Ponsich la consideren més antiga i addueixen un document de l’any 1265 que ja esmenta l’església. L’any 1329 també consta com església.
En aquesta temple havia estat important el culte a Sant Salvador, En època tardana va adquirir també la dedicació a Sant Sebastià , sense desplaçar a la de Sant Esteve. 

La consulta etimologia al DCVB, ens fa aquesta definició.: segons J. Coromines (Misc. Fabra 130), deu venir del patronímic llatí Claudiānis, la qual cosa sembla confirmar-se per la forma Glosianis que apareix documentada antigament i que seria la forma intermèdia entre la llatina i la moderna.
L’església és un edifici d’una nau rectangular sense capçalera diferenciada. Al costat de ponent té un cos és estret i força curt. Hi ha una capella afegida a cada costat, a l’extrem de llevant i una sagristia al nord. 

La nau, coberta amb un fustam sobre tres arcs de diafragma, és construïda amb un aparell de lloses petites, d’esquist, només trencades, que es disposaren generalment inclinades, sovint en curtes filades d’espiga i lligades amb abundant morter. Els murs es drecen damunt la roca natural. Al centre del mur oriental hi ha una petita finestra sagetera rectangular. El cos occidental, més estret, presenta un aparell encara més bast d’esquist sense fer espiga i de to irregular.  
A la façana de ponent hi ha una finestra gran i ampla, d’arc de mig punt. Al damunt s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls, més modern o potser modificat. En el mur meridional hi ha la porta d’entrada que consta de dos arcs de mig punt en degradació, de dovelles curtes, fets  amb peces de marbre rosat ben tallades i amb el caire bisellat. A l’arrancada dels arcs hi ha una franja feta amb grosses toves de terrissa.

 La nau probablement és romànica o de tradició romànica , mentre que el cos més estret , amb la portada poden ser posteriors. 

L’església probablement era integrada en el castell de Glorianes del qual queden alguns indicis a l’entorn.   

Una cita popular diu: És com el campanar de Glorianes que espera, encara, les campanes o Fiert (orgullós) com el campanar de Glorianes. Al segle XVII o XVIII l'església de Glorianes tenia un campanar, molt alt, mes que es va esfondrar en poc temps, d'aquí les burles. Fins i tot hi havia una cançoneta infantil que cantava la mainada fent castells de cartes, la construcció essent vàlida si aguantava a la fi de la cantarella: Campanar de Glorianes qui t'ha fer pujar tan alt? - Els fadrins de Marqueixanes que me paguen el censal. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada