Gausac, amb el poble de Gasau fou un
municipi independent fins a l’any 1970, en que es fusionar en el nou municipi
de Vielha e Mijaran.
El poble (577 h. 2009/994 m. alt) es
troba a l’esquerra del riu Garona i a l’extrem occidental de la plana de Vielha.
És situat als peus de la muntanya de Varicauva, encarada a migjorn .
Com la major part de poblacions, no
tenim referència documentals fins el darrer terç del segle XIII. Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298. El 13 de novembre de 1313 els homes de Casau
juraren fidelitat a Jaume II, en Sant Martí de Guasaco. El mateix dia juraren fidelitat a Guillem de Castellnou,
com a representant del rei el quatre cònsols de Gausac i els trenta-sis homes o
caps de casa.
L’església de Sant Martin de Tours
de Gausac és un dels millors exemplars d’arquitectura gòtica aranesa, un estil
artístic poc freqüent a la Val d’Aran. A pesar de la inusual unitat estilística
que ofereix, sí que s’hi evidencia una seqüencia constructiva que sembla
arrenca de la darreria del segle XIII o del començament del XIV fins arribar a
la plenitud formal gòtica del segle XV.
L’edifici és d’una sola nau, amb la
incorporació de capelles laterals i encapçalada per un absis poligonal. L’estructura
arquitectònica de l’església se sosté a base de pilars de secció semicilíndrica
des d’on arrenquen les voltes de creuaria que cobreixen l’edifici; seguint les
directrius formals del gòtic, l’absis és de configuració poligonal.
El campanar podria ser de la primera
meitat del segle XVI, mantenint moltes semblances amb el campanar de Sant
Miquèu de Vielha. L’aspecte robust respondria a la doble funcionalitat com a
campanar i com a torre de defensa. Aquest campanar és de planta quadrada en el
primer pis i octogonal al segon.
Gràcies a la intervenció que s’hi va
fer l’estiu del 2001, es confirma la presència d’elements constructius
pertanyents a l’últim període romànic. Sant Martin de Gausac conserva quatre elements
romànics de gran relleu. Al mur dret del porxo o atri, hi ha encastat un bloc
amb un relleu esculpit de la Crucifixió. És una representació de crucifixió de
tres claus, de marcada simetria i gran hieratisme, adaptant-se la figura de
Crist perfectament als braços de la creu. El cap és marcadament desmesurat,
cenyint una corona d’espines. Ens trobem davant d’un Crist majestuós, que no
reflexa sofriment, esculpit toscament. Aquest tema escultòric té paral·lels a
Sant Pèir d’Escunhau i Sant Miquèu de Vielha.
Un segon element romànic és una pica
baptismal decorada amb elements que trobem en d’altres piques de la Vall
(Vielha, Escunhau o Betlan). Uns roleus vegetals flanquegen les representacions
escultòriques de figuracions humanes; així sota una arcada trobem un personatge
amb una destral i un martell i sota un altre arc una màscara i una estilització
d’una flor de lis, motiu que també apareix sobre les arcades que es sustenten
en columnes estriades. Al costat apareixen dos personatges, un bisbe amb casulla,
mitra i bàcul i un cavaller amb escut i llança. Potser ambdues figures facin
referència a la vida de Sant Martí, en les vessants de cavaller a qui se li
aparegué Crist i com a bisbe, càrrec eclesiàstic que ocupà. La cronologia
d’aquesta pica seria d’un moment tardà dins el segle XII o començament del
XIII.
També d’època romànica és la pica beneitera datada aproximadament del segle XII, encastada a l’interior de l’església, pròxima a la porta de sortida; la decoració d’aquesta pica es basa en elements vegetals (tiges, fulles), molt representativa de la resta de piques d’aigua beneita (Mont, Casau, Escunhau, Begós).
Un quart element seria una
interessant lipsanoteca amb decoració de cercles concèntrics.
Com moltes vegades el temple era
tancat i no vam poder fer fotografies de l’interior. Però les complertes dades
ofertes pel Conselh Generau d’Aran en la seva pàgina web ens han permet
conèixer i publicar aquesta crònica.
L'església de Sant Martin de Tours forma part de l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada