dijous, 20 de juny del 2019

SANT MARTÍ DE RIUTORT. PUIGBALADOR. CAPCIR. CATALUNYA NORD.

PETJADES PEL CAPCIR

Riutort és un poble (1540 msnm.) situat en una vall lateral que aflueix, per l’esquerra, al riu de Galba.


És un poble petit, semi agrupat, amb l'església parroquial al seu extrem nord-est, al costat del cementiri. El poble, no gaire més petit que el seu cap comunal, té un annex de la Casa del Comú, la central de la qual és a Puigbalador.

El primer esment del lloc i de l’església de Riutort és de l’any 1019, en que Guifré, arquebisbe de Narbona, acudir al Capcir a consagrar l’església de Santa Maria de Formiguera, que l’abat Aribert de Sant Jacme de Jocó i el paborde Salomó havien ampliat. El paborde Salomó demanà a l’arquebisbe, que aprofitant la seva estada, es traslladés a Riutort per consagrar també l’església de Sant Martí, bastida feia poc per iniciativa seva. 


En el mateix acte el comte Guifré II de Cerdanya féu donació a l’església de Sant Martí d’un camp situat al costat del temple perquè es convertís en cementiri. Com la majoria de les esglésies del Capcir, Sant Martí de Riutort depengué del monestir de Sant Jacme de Jocó a través de la pabordia de Formiguera. Un precepte de Carles el Simple de l’any 908 adreçat a Sant Jacme de Jocó, que es considera fals i redactat en realitat al segles XIII-XIV, també confirma aquesta subjecció.

L’església de Sant Martí de Riutort  és un edifici profundament transformat però que conserva la part essencial de l’edifici original. La seva estructura és d'una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant -de fet, al sud-est- per un absis semicircular ornamentat amb lesenes i arcuacions llombardes. Interiorment, l'absis s'obre directament a la nau, sense arc presbiteral, i el fons de l'absis roman amagat rere un retaule barroc.


Al costat septentrional hi ha una capella, tardana, i al meridional, una sagristia construïda el 1807. Damunt del frontis occidental es construí un campanar de torre amb coberta de forma piramidal, molt esvelta.

Els murs de la nau foren regruixits interiorment per suportar la volta, que es construí tardanament i, també foren sobrealçats, en una refacció de la coberta que afecta també l’absis.

La porta actual s’obre en la façana sud, prop de l’angle sud-oest i porta la data de 1901. Al mur sud prop de la porta actual es conserva la porta original , paredada i feta amb un arc de mig punt, de dovelles estretes i extradossades per una arquivolta de llosses planes Les quatre finestres actuals també corresponen a processos de reforma de l’obra original.


L'element mobiliari més destacat és el retaule barroc del segle XVIII que tapa l'absis. D'altra banda, al bell mig del cementiri es conserva, capgirada, una pica baptismal.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada