Rigardà
és un municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers
contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà.
Situat una mica desplaçat cap al sud-oest respecte del centre de la comuna, el
poble de Rigardà és a l'esquerra de la Ribera de Rigardà, que neix al
vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el
municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés. El
poble és tot just uns 10 metres per damunt del riu, en una elevació molt
lleugera a la carena que separa aquesta ribera del Còrrec de les Escomes,
proper a ponent.
És
en aquest pla inclinat on es troben les cases del poble amb l'església
parroquial de Santa Eulàlia de Rigardà en el seu extrem sud-oest.
També hi ha restes de l'antiga Torre de Rigardà, si bé molt desfetes, i de
la Torre o Castell de Terraça, també molt desfetes.
El
poble (144 h. 1981/ 298 msnm.), actualment conegut com a barri de la Plaça
Vella, va créixer en primer lloc a través dels barris del Carrer de Baix, del
Cim de la Costa i de la Costa. Actualment és majoritàriament d'hàbitat dispers,
sobretot a partir de les seves urbanitzacions.
La
senyoria de Rigardà, documentada des del 969, pertanyia als comtes de
Cerdanya, dels quals passà als de Barcelona i, per tant, a la
sobirania reial catalana. El 1393 fou venuda a Ponç de Perellós, senyor de Jóc,
i passà als Perapertusa per enllaços familiars.
El
1653, els Perapertusa, que no s'havien sotmès al rei francès, foren desposseïts
de la senyoria de Rigardà, que adquirí Francesc de Calbó, mariscal de camp
de Lluís XIV de França. El 1659 fou restituïda als Perapertusa, però a
cada nou conflicte bèl·lic, tornava a mans dels de Calbó en detriment dels
Perapertusa, fins que el 1690 passà a mans de Josep de Camp-redon i Armengol.
Poc abans de la Revolució Francesa encara consta un nou senyor de
Rigardà: el Marquès de La Rupy.
L'edifici
actual fou construït entre 1630 i 1640, i incorporà diversos elements
procedents de l'antiga església de Vilella, també dedicada a Santa
Eulàlia, com la porta romànica, de marbre blanc, amb dues arquivoltes i timpà
llis, i alguns retaules, com el de Santa Eulàlia. Un altre retaule, el de Sant
Martí, procedeix de Sant Miquel de Cuixà.
Segons
dades també s’hi conserva una creu processional i una custòdia d’argent, del segle
XV, procedent així mateix del veí despoblat de Vilella.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada