Llessui
és un poble (115 h 2009/1417 msnm.) situat en un coster, al vessant dels
contraforts del massís del Montsent, dominant la vall del riu de Pamano.
Formà
municipi independent fins el 1976. L’antic terme comprenia, a més, el poble i
antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i
Menauri. L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar
el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu.
El
primer esment de l’església de Sant Pere data del 1102, en què Sendred féu
testament i deixà diversos béns mobles i immobles a les esglésies de Sant Pere
i de Sant Sadurní d’Àssua. Està documentat que els delegats de l’arquebisbe de
Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials del deganat de
Montenartró, els anys 1314 i 1315, visitaren l’església de Sant Pere de Lecuy.
A
l’inici del segle XVI, en el moment de redactar-se el Spill… del
vescomtat de Castellbò, on la vila de Llessui era inclosa al quarter de Rialb,
la vall d’Àssua i Gerri. Sant Pere era església parroquial secular, i el seu
rector era anomenant “abat de Llessui”. Aquesta categoria es repeteix en una
relació de rectories i beneficis de l’oficialat de Sort, datable pels volts del
1526, on Mateu Lenes obtenia l’“Abbacia sive rectoria de Laçuy”. En la
visita pastoral del 1575, Sant Pere de Llessui tenia com a sufragània
l’església de Sant Julià de la Torre; i en la del 1758 es fa constar que
l’edifici és en bon estat. Aquesta església, supeditada a la de Rialb, fou
enderrocada l’any 1990-91, amb el pretext que amenaçava ruïna.
Després del seu aterrament aproximadament l’any 1991, de l’església de Sant Pere de Llessui només resten les estructures del costat de ponent, on destaca el cos del campanar, els murs perimetrals del costat sud, i part de les estructures del costat de llevant, on sobresurt el cos semicircular de l’absis.
Abans
del seu enderroc, l’església presentava les estructures originals amb moltes
modificacions, com la substitució dels sostres per voltes gòtiques de creueria,
l’alteració del semicilindre absidal amb una estructura de murs poligonals, i
l’afegiment de capelles als costats nord i sud. L’estat actual de les restes i
la manca d’exploració arqueològica fan que no puguem conèixer l’abast de les
modificacions de l’estructura original, ni moltes de les seves
característiques.
Probablement
el temple original tenia una estructura de tres naus, amb unes naus laterals
molt estretes, segons que sembla deduir-se de l’estat actual de les estructures
de ponent. La intervenció arqueològica de l’any 1995 sosté la tesis d’una sola
nau coberta amb embigat. La confusió sobre la presència d’una o tres naus és
deguda al fet que, quan s’obriren els murs laterals de la nau, per a la
construcció de capelles, els murs exteriors es construïren amb els carreus dels
murs originals.
Al
centre d’aquesta façana se situa la porta, en arc de mig punt, i aixoplugada
per un campanar de torre, de tres nivells d’obertures, el més baix dels quals
coincideix, a l’interior, amb una finestra de proporcions esveltes. En la
planta baixa forma un porxo cobert amb volta apuntada, davant de la porta de
l’església. En les restes del mur nord, prop de l’angle nord-oest, es conserven
vestigis d’una porta que sembla correspondre a l’obra original, però presenta
molts dubtes, com tot aquest sector, especialment a les cantonades.
Aparentment,
i d’acord amb l’estat actual de les restes, només disposava d’un absis,
semicircular, i molt sobresortint del cos de les naus. Aquest absis és
ornamentat amb lesenes, i n’ha desaparegut el coronament, que no podem
descartar que es tractés d’un fris d’arcuacions, del qual no n’ha quedat cap
vestigi. A l’absis s’obren dues finestres que flanquegen el plafó central, en
el qual es desclou una altra finestra, a un nivell molt més baix que les altres
dues —per sota del nivell del paviment de la nau—; és per això que hem de
suposar que es tracta de la finestra d’una cripta, de la qual no s’han
identificat altres vestigis. Les
hipòtesis que es feien sobre la presència d’una cripta al sector absidal van
quedar confirmades quan es va netejar de runa l’absis de l’església i es va
descobrir l’estructura de la cripta. Aquesta era d’una sola nau, coberta amb
volta de canó de perfil semicircular, que va ser retallada quan es va modificar
el nivell del paviment del presbiteri, que, originalment, era elevat respecte a
la nau. La cripta és capçada a llevant per un absis semicircular, de murs
paral·lels als de l’absis superior i, com aquest, precedit d’un arc
presbiteral.
El
costat sud de l’església, on es conserva tot el mur de tancament, és un sector
on l’estructura original fou totalment alterada amb la construcció de capelles.
En aquesta banda, el terreny presenta un acusat desnivell, que en darrer terme
és el causant de les lesions que han portat l’edifici a la ruïna, i es conserva
un pas, cobert amb volta de canó, que forma un dels carrers del poble i que
sembla contemporani de l’obra de l’església. L’estructura i la situació d’aquest
pas, dins el conjunt de la trama urbana del poble de Llessui, permet de suposar
que en el seu origen l’església formava part del límit exterior del poble, i
aquest pas era un dels accessos de l’exterior cap al centre urbà.
Les
parts originals conservades presenten un aparell de carreus allargats, ben
tallats, disposats d’una manera molt ordenada. Aquest tipus d’aparell,
d’aspecte molt característic, es repeteix en les altres esglésies de la Vall
d’Àssua, com les de la Torre de Llessui, de Bernui, Saurí, Menauri, o Sorre.
Per les característiques tècniques d’aquest aparell, i per les condicions
arquitectòniques i ornamentals d’aquest conjunt d’esglésies, cal considerar
Sant Pere de Llessui com una obra del segle XI, dins les formes pròpies de
l’arquitectura llombarda.
Sant
Pere de Llessui és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada