Altron
és un poble (56 h. 2009/ 935 msnm.) situat a la vall d’Àssua, a la dreta del
riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall.
Formà
part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del
1460. Altron estigué integrat, al segle XII dins de la Baronia de Bellera,
però més tard, aproximadament 1460, i per la resta de l'edat mitjana, apareix
en el Vescomtat de Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la
Vall d'Àssua.
El 1518 Altron
retorna a la corona, la qual, anys després, cedeix la senyoria a Josep Sobirà,
que té la seva casa pairal a Altron, sempre dins del marc del Vescomtat de
Castellbò, on es mantingué fins a l'extinció dels senyorius, ja al segle XIX.
Fou
municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort. Comprenia els
nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós.
Poble
agrícola, que per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha
desenvolupat el sector del turisme. L’església parroquial és dedicada a sant
Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat.
Altron
es troba al límit nord d'un pla, penjat damunt la riba dreta del Barranc
d'Altron. Les cases del poble estan agrupades a l'entorn d'un sol carrer que
adopta la forma d'una A, amb l'església de Sant Serni gairebé en el
centr
L’església
parroquial de Sant Serni pertanyia ja a
l'antic municipi d'Altron. Es troba en el mateix nucli de població, a l'extrem
nord del que fou la vila closa d'Altron.
Sant
Serni d’Altron és una església mitjanament gran, d'una sola nau. L’edifici és de
planta rectangular amb la capçalera orientada i la porta d'arc de mig punt a
la façana oest, sobre la qual s'obre també una rosassa.
Al
costat sud d'aquesta façana s'aixeca la torre-campanar de secció quadrada que
passa a ser octogonal per sobre del nivell de la coberta de l'església,
coronada per una coberta de licorella, material també emprat en el llosat de
dues aigües que cobreix la nau.
En
depenia la capella particular de la Immaculada de Casa Sobirà.
Sant
Serni d’Altron és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
L'escriptora Maria Barbal és originària de Casa Pona d'Altron i la seva obra Pedra de tartera narra una història del poble. Alguns dels personatges de Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, són nascuts a Altron.
Montserrat de Moner, filla de Casa Sobirà d'Altron ha escrit Catorze generacions d'una casa pairal del Pallars, on ens aproxima a la transformació social, econòmica, històrica i cultural de la vall d'Àssua a través de les vivències dels habitants de tres nissagues familiars de casa Sobirà d'Altron.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada