CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ
Montcortès és situat a la part central del Baix Pallars, al Pla de Corts,
a prop i a llevant de l'Estany de Montcortès i de la Collada de Sant
Antoni. És a l'esquerra del Barranc de les Morreres, a ponent del Serrat
de la Fareta, al nord-est del Serrat del Campet i al nord-oest de la Roca del
Moro.
La
vinculació del territori del pla de Corts al monestir de Gerri, que és
documenta des de l’any 834, és plenament confirmada l’any 1076, en què el comte
Artau I donà al monestir de Gerri el castell de Montcortès i les parròquies del
pla de Corts, que malauradament no apareixen relacionades en el document.
Tedball de Vallferrera, pel seu testament datat l’any 1120, deixava una gran
part del seu patrimoni a Santa Maria de la Seu d’Urgell, menys els castells de
Montcortès i Peramea.
El
1128 s’ampliaren les possessions de Gerri a Monte Cortetano, amb la
donació d’un mas que deixà en el seu testament Guillem Pere de Sersui, i l’any
1129, l’abat Guillem Bernat de Gerri cedí al sagristà Dalmau unes terres a
Montcortès, possiblement les rebudes de Guillem Pere de Sersui.
L’any
1149, amb motiu de la consagració de l’església del monestir de Gerri, Guillem
Arnau de Perves li atorgà els drets i les dècimes que rebia del mas de Pere
Aventí, situat a Montcortès. El 1180, l’abat Hug de Gerri feia una concòrdia
amb Maria i el seu fill Martí Baró sobre el cens d’un alou a Montcortès.
El
1247 el comte Roger II donava a la sagristia de Gerri diversos béns que rebia
d’un capmàs de Montcortès, donació confirmada el 1290. Les possessions i els
interessos que el monestir de Gerri tenia a la zona de Montcortès eren amplis i
variats, com ho demostra la confirmació del 1312, en la qual és declara que el
monestir era l’únic que tenia dret a pescar a l’estany de l’Àguila, a
Montcortès; estany que ja li havia estat confirmat l’any 966 pel papa Joan
XIII.
El
1427, el lloc de Montcortès, entre altres del pla de Corts, apareixia com un
dels indrets excomunicats i posats en entredit per l’abat de Gerri, a causa de
l’embargament del mer i mixt imperi feta pel comte de Pallars, per manament
reial.
Si
tenim àmplia constància dels interessos del monestir de Gerri en el lloc de
Montcortès, no tenim gaires notícies de la seva església parroquial, que
apareix esmentada el 1164 en la butlla del papa Alexandre III de confirmació
dels béns del monestir, juntament amb les seves esglésies sufragànies de Sant
Miquel de Calbera, Sant Romà de Benui i Sant Romà d’Aquaputida.
L’any
1453, l’abat Pasqual de Cuberes proveí la parròquia de Sant Martí de Montcortès
a favor d’Huguet Franci, com a possessió que era del monestir.
Al
pla parroquial del 1904, Montcortès era una parròquia de l’arxiprestat de
Gerri. Actualment està supeditada a la parròquia de la Pobleta de Bellvei.
L’actual església de Sant Martí és una construcció
del segle XVIII. L’edifici és de reduïdes dimensions i d'una
sola nau amb capçalera rectangular a l'est i porta d'arc de mig
punt a la façana oest, per sobre de la qual s'obre un ull de bou.
Al costat nord de la façana s'aixeca el campanar de
secció octogonal que finalitza en un agut capitell. Els paraments exteriors són
de pedra vista, sense desbastar i de dimensions reduïdes, excepte a la façana
oest i el campanar, que presenten un arrebossat blanc. Cobreix la nau
una volta de canó i, per sobre d'aquesta, deixant un espai intermedi
amb galeria coberta a l'exterior, hi ha el teulat a dues aigües.
L’església de Sant Martí de Montcortès està
catalogada com a Bé Integrant del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons.: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Fotografies: M. Rosa Planell Grau
