Gaserans
és un poble de població disseminada situat a l’interfluvi de les rieres de
Repiaix i d’Arbúcies, al sector S del terme.
Aquesta
parròquia rural del terme de Sant Feliu de Buixalleu, situada a la seva part
meridional, a la plana del Tordera, pertanyia a l’antic terme del castell de
Montsoriu i batllia de n’Orri.
L’església
devia ésser una possessió del monestir de Breda des dels seus orígens, vers el
1068. El 13 de desembre de 1086 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, va
consagrar una nova església que es conserva encara en part. Amb aquest motiu,
l’abat Dalmau de Breda li va confirmar una sagrera o cementiri de trenta passes
i els delmes i primícies. Fou sempre més una possessió de Breda, però estava
subjecte als degans de la Selva i al sínode diocesà de Girona.
Per l’extrem de migjorn del seu terme passava l’antiga via romana i després camí ral, i és tradició que al “Gorg del Comte”, prop de l’antic mas de Perxistó, el 5 de desembre de 1082 fou assassinat Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes pel seu germà Berenguer Ramon II.
Es
conserva una còpia del segle XVI del resum de l'acta de consagració de
l'església,
L’antic
edifici romànic ha estat molt modificat al llarg del temps i actualment només
se’n conserven restes aïllades, com són una part de l’absis actual,
semicircular, probablement la zona inferior del campanar de torre, fins a les
finestres, un fragment alt del mur de migjorn i un altre petit fragment del mur
de tramuntana.
A
l’exterior roman un sòcol molt alt sobre el qual descansaven quatre lesenes, de
les quals ara només són visibles dues, si bé se n’entreveu una tercera que era
dividida a la part superior amb un fris de tres grups d’arcuacions llombardes,
de les quals no hi ha indicis a l’absis. Se n’han conservat, però, a la zona
alta de la façana de migdia, que va del contrafort a l’arrencada de l’absis,
damunt la teulada de la sagristia.
Per
aquestes restes conservades de la primitiva façana lateral romànica, podem
suposar que les dues façanes laterals i l’absis devien ésser decorades de cap a
cap per grups d’arcuacions llombardes separats per lesenes, seguint les
fórmules típiques de l’arquitectura llombarda.
L'església
ha patit diverses reformes, entre les quals destaca la del segle XIX a la qual
pertany la façana actual, d'estil barroc molt evolucionat.
L'edifici
actual és d’una sola nau capçada amb l’absis semi-circular.
La
façana principal, té un coronament d'estil barroc. La porta d'entrada és
quadrangular, amb una llinda monolítica. Sobre la porta d'entrada, hi
ha una fornícula amb Sant Llorenç, i un ull de bou amb vitralls.
Al costat dret de la porta, hi ha unes rajoles
vidriades amb la inscripció:
“On Sant Llorenç
ha passat,
beneeix el
que ha sembrat.
Per ell
ens ve tot honor
perquè
sembra amb mans d'amor.
Amb
alegria i amb lluita
som de Déu
la bona fruita.
Deu-nos fe
en les nostres mans
Sant Llorenç
de Gaserans."
A
la façana lateral dreta, s'aprecien les arcuacions llombardes i
un rellotge de sol. Un contrafort reforça aquest pany de paret. El
campanar és de planta quadrada i teulada piramidal.
S'aprecien
les moltes ampliacions a l'edifici originari. Les façanes estan arrebossades i
pintades de color blanc. Al costat, hi ha la rectoria.
Sant Llorenç de Gaserans és una església amb elements
barrocs i romànics protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text
i recull dades; Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada