Aquesta
església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó
elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de
Riuprimer.
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sentfores. El terme del castell de Sentfores es documenta a partir del 911, quan Melanci i la seva muller Maçanna vengueren a Florenci i a la seva muller Riqueleva una peça de terra, situada al comtat d’Osona, al terme del castell de Sentfores.
L’església de Sant Martí amb les funcions parroquials es troba ja el 930, quan Feliu i la seva muller Iquila, junt amb Todesera, vengueren a Branduí una peça de terra, situada a la parroquia de Sant Martí, prop del vilar d’Andevert. Durant aquest mateix any Branduí féu diverses compres de terres al mateix lloc, una de les quals afrontava amb el riu Mèder, que passa pel terme de Sant Martí de Sentfores.
Aquest temple o un altre va ser substituït el 1151 per un de nou, ja que el bisbe de Vic, Pere de Redorta, acudí a consagrar l’església de Sant Martí, bisbe i confessor. Com a dotació li donà tot el que li cedissin els homes o ella adquirís, li cedí els cementiris i sagrers i li subjectà les esglésies de Sant Pere del Castell, i Santa Cecília del Pla de la Carrera, tal com tenia de temps antic. Després de descriure minuciosament el terme, li concedí els delmes i primícies i les oblacions dels fidels.
El 1258 a més de l’altar de sant Martí es veneraren a l’església els de sant Nicolau i santa Maria, i el 1597 el de la Mare de Déu del Roser amb la confraria corresponent. Abans del 1670 s’hi erigí un nou altar en honor a sant Isidre.
El temple del segle XII sofrí importants modificacions. El 1594 se li féu un portal nou i es reféu la volta. Vers el 1690 l’església fou totalment arrebossada i pintada.
L’augment de població del barri de la Guixa féu que aquests pobladors volguessin una església nova en el barri en comptes d’haver-se de desplaçar lluny. El 1855 s’iniciaren els tràmits, però no s’acabà de construir la part essencial de l’església i la rectoria fins el 1878, any en el qual encara faltava acabar la façana i el campanar; fou beneïda aquest any pel bisbe de Vic, Pere Colomer. Arran del canvi de temple es traslladaren tots els objectes de culte de l’església vella, que quedà sense culte. Avui dia es troba totalment abandonada amb la volta esfondrada i sense gaires esperances de salvació.
El conjunt de les runes de Sant Martí de Sentfores és impressionant. Les eures cobreixen el vessant nord-est i el campanar. Exteriorment i des de baix de la carretera sembla un conjunt sencer, però interiorment és un caos. La volta de la nau està totalment aterrada, hi ha forats per tot arreu, amb les parets esqueixades i desgruixades.
A mà dreta de l’absis hi ha una sagristia afegida que en tapa un terç i forma un cos unitari amb la capella lateral dreta. La sagristia era coberta amb volta de quatre punts i teulada de fusta.
Hi ha restes d’una pica de pedra molt noble. La capella del costat era coberta amb volta de canó i enguixada amb cornises i dibuixos del tipus gòtic molt tardà. L’altra capella és coberta amb volta de punt d’ametlla. En aquesta capella hi ha un armari de pedra amb la data de 1598. Sobre aquesta capella hi ha el campanar d’un sol pis amb dues finestres a cada cara, cobert amb volta d’aresta i teulada de lloses.
El campanar té aparença romànica a la base, però és posterior a l’absis, ja que el tapa; els carreus amb què ha estat construït són molt diferenciats. Dintre la paret de tramuntana del campanar hi ha una escala de cargol, aterrada, per a pujar-hi.
L’absis és sobrealçat i queden restes de les primitives arcuacions llombardes. Al seu centre hi ha una finestra tapada.
Al
Museu Episcopal de Vic es conserva una creu processional d’aram procedent de
l’església de Sant Martí de Sentfores.
Recull dades. Miquel Pujol Mur
Fons. Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada