dijous, 19 de novembre de 2020

SANT ESTEVE DE BRETUI. BAIX PALLARS. PALLARS SOBIRÀ

 CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ


 
Bretui és un poble del terme municipal de Baix Pallars.  Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. Està situat a ponent del Pla de Corts, al sector occidental del municipi, molt a prop del seu antic cap de Montcortès. 

El lloc de Bretui és esmentat per primera vegada en un document datat entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, en el qual es fa inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri en concepte de delme al pla de Corts. En aquest capbreu s’esmenta la vila de Bretui, amb vint-i-cinc masos. 

El 1128, Pere de Sersui deixà al monestir de Gerri un capmàs a Bretui, anomenat de Guillem Aventí, i encara el 1231 s’ampliaren les possessions de Gerri, amb la donació que en féu la comtessa Guillema de tot allò que tenia a la vila de Bretui, llevat dels drets d’opere et cavalcata. 

La comanda de Susterris, segons el capbreu del 1378, hi tenia establerts 6 homes i 6 masos. 

En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, a favor del monestir de Gerri, apareix, com a possessió d’aquest, l’església de Sant Esteve de Bretui i quatre masos situats en aquest terme. 

Almenys a partir del segle XIX, aquesta església era sufragània de la parròquia de Montcortès. Actualment és un església annexa de la parròquia de la Pobleta de Bellvei.

Sant Esteve de Bretui està situada a la part central d’aquesta petita població. Construcció del segle XVIII d'una sola nau, coberta amb volta de canó i flanquejada de capelles laterals, capçalera a ponent i façana a llevant on s'obre la porta d'arc de mig punt que, per sobre, presenta un petit òcul. 

A l'angle Sud-est s'aixeca una esvelta torre campanar, rematada per un xapitell. Els murs exteriors són de pedra vista, sense desbastar, excepte la part alta del campanar, que és arrebossat. 

Sant Esteve de Bretui esta catalogada com a Bé Integrant del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Aquí en aquesta crònica vull rendir un homenatge a l’home de 97 anys que ens va acompanyar en la visita i ens va meravellar per la claredat de la seva ment i simpatia. Lamentem no recordar el seu nom. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons Catalunya Romànica i Viquipèdia

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari