dimarts, 8 de desembre de 2020

SANT MARTÍ DE BALLMOLL. LA TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ

 CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ

El primer esment concret d’aquesta església i de la seva parròquia, del 966, surt en la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns del monestir de Gerri, on figura l’església de Sant Martí in valle Stacionense. 

L’any 1105, en la memòria de béns perduts pel monestir de Gerri, es menciona “in valde Stacionensi ecclesiam beati Martini, quod vulgo dicito Baamol”. Església que el mateix any era restituïda al cenobi pel bisbe Ot d’Urgell. Tanmateix, Sant Martí de Ballmoll no apareix en la relació d’esglésies subjectes a Gerri confirmades en la butlla del papa Alexandre III, del 1164. 

En el testament de Pere de Perabruna, redactat entre el 1182 i el 1199, aquest llegà a Sant Martí de Bavamol la meitat de la vila de Sant Climent. Curiosament, en aquest document, Ignasi M. Puig i Ferreté estableix la relació d’aquesta església amb la vall de Cabdella, a l’igual que succeeix en un segon testament de Pere de Perabruna —es tracta del mateix personatge?— del 1204. 

El document més interessant a l’hora d’establir la correspondència de Ballmoll amb la Torre de Cabdella és la relació d’esglésies de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on ji figura Sant Martí de Bahamol. A més de la seva identificació, aquest document permet establir també que al segle XIV, i possiblement des del segle XII, aquesta església no estava subjecta al monestir de Gerri i, per tant, no gaudia de l’exempció que era pròpia de les possessions del monestir. 

Finalment, la confirmació de la identificació de la vall d’Estaó amb la vall de Cabdella o Vall Fosca i la identificació de Ballmoll amb la Torre de Cabdella és aportada per la resposta de la vall de Cabdella al qüestionari tramès per Francisco de Zamora l’any 1790. L’any 1904, la Torre de Cabdella formava part de l’arxiprestat de Gerri. 

El petit edifici de la capella de Sant Martí té una imatge peculiar per la singularitat de l’edificació. Actualment és un edifici de planta rectangular, petit i desproporcionat per la seva gran alçada. Al mur de llevant d’aquest cos s’obre un absis semicircular, amb arcuacions llombardes a la façana exterior i per sota d’un fris de dent de serra; també hi ha oberta una finestra de doble biaix. 

La teulada és en pendent a un costat i tant a la petita nau com a l’absis les peces de la coberta són lloses de pedra del país. 

A la façana de ponent hi ha la porta actual d’accés; és de doble arc en degradació i a uns 50 cm per sobre de les dovelles de l’arc hi ha una petita cornisa de lloses planes. 

Els carreus dels murs són de talla regular i estan disposats en filades horitzontals. 

Al mur de tramuntana s’endevina una antiga porta, actualment tapiada. Tota aquesta obra, que en un principi fuig de les estructures conegudes de l’època, creiem que devia formar part d’una construcció inacabada o d’un edifici que es va enrunar en un moment imprecís, probablement a conseqüència d’alguna riuada, atesa la seva proximitat al Flamicell, ja que hom ha detectat a l’interior potents gruixos de sedimentacions fluvials.


S’ha pogut identificar, doncs, que aquest cos quadrangular que centra avui l’edifici és la base d’un campanar de torre romànic, i que seguia el model característic d’un sistema constructiu propi de tota la Catalunya Vella a mitjan segle XI. 

Actualment la lectura arquitectònica formal de les restes de l’edifici està molt simplificada, precisament per l’absència d’obres posteriors. Aquesta torre campanar s’ha conservat fins a l’alçada del primer pis, però escapçada pel teulat actual. Als murs de llevant, migdia i ponent hi ha les bandes o lesenes angulars típiques d’aquests campanars. És al mur de la cara nord on s’identifica tot el carregament de carreus i l’arrencada de volta del suposat mur lateral de la nau romànica avui inexistent, segurament capçada pel característic absis semicircular, si hom s’até als trets de la petita absidiola conservada i a les conegudes i freqüents esglésies amb aquestes característiques. 

Fins i tot, creiem que l’actual porta tapiada que hi ha en aquesta façana devia ser l’accés normal del campanar a la nau medieval. 

Amb tota seguretat l’estructura original d’aquest temple respondria a un edifici de nau de planta rectangular orientada correctament a llevant i amb absis semicircular, i un campanar de torre a la zona de la capçalera, a la dreta, i una petita absidiola lateral semicircular. 

Aquest conjunt es pot considerar, per les característiques constructives i les solucions ornamentals, una obra dins la tradició de les formes llombardes evolucionades.

Sant Martí de Ballmoll està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari