SANT MARTÍ DE RIUDEPERES. CALLDETENES. OSONA

 TERRES D’OSONA
 

L’església de Sant Martí es troba situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç, que comença a aparèixer documentat l’any 881, posteriorment s’anomenà Meda, al lloc anomenat Riudeperes. 

El lloc de Riudeperes apareix l’any 980, quan el comte de Barcelona, Borrell i la seva muller Ledgarda donaren al prevere Sunifred un alou situat a l’apèndix del castell de Sant Llorenç, a Vilatorta, a Riudeperes, si bé ja surt documentat el 948. Altres documents dels segles XI i XII també anomenen el lloc. 

L’església de Sant Martí, però, no surt documentada fins el 1050, en l’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, subjectava l’església de Sant Martí de Riudeperes a la que acabava de consagrar. La vinculació de Sant Julià es mantingué, encara que la de Sant Martí diverses vegades aparegui esmentada com a parròquia; així es féu l’any 1086, quan Adrover vengué a Guifré Guifré i a la seva muller Arseu una peça de terra situada a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes. No apareix com a tal en cap de les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni en les posteriors i sempre hi ha constància de les seves funcions com a sufragània de Sant Julià. 

L’església sofrí reformes ja en època romànica, ja que el segle XII és construí una portada al mur de ponent, la qual era protegida per un atri o galilea, construït el segle XIII. Aquest atri fou desmuntat quan s’allargà la nau.

 

Els segles XVI i XVII hi foren afegides dues capelles laterals, de les quals la del Roser fou construïda el 1573. També correspon a aquesta època o al segle següent el realçament de la coberta amb una nova volta i la construcció d’un campanar de torre, que potser en substituí un altre d’anterior.

L’església romànica és d’una sola nau, de planta rectangular, construïda en dues etapes diferents, romàniques totes dues, capçada a llevant amb un únic absis semicircular, ornat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes, en un ritme de dos arcs entre les lesenes i sobre les quals s’insinua una cornisa llisa, situada a manera de barbacana, allí on hauria d’arrencar la coberta de l’absis. Situada al punt central de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb dovelles.

La llargada de la nau primitiva es distingeix clarament des de l’exterior, de la de construcció posterior, ja que mentre la primera té unes mateixes arcuacions i bandes seguint el ritme de l’absis, en la segona, que pertany a una ampliació feta el segle XII, les bandes i les arcuacions desapareixen i han estat substituïdes per una simple cornisa, que a l’època era la barbacana de la teulada, no essent així avui, per tal com la nau fou sobrealçada el segle XVII, quan incorporà sobre la porta un ull de bou. 

La porta d’entrada, actualment és situada en la part addicionada, i es troba situada sobre el mur de ponent, oposat a l’absis. Aquest cos d’edifici, formava un atri o pòrtic, obert en les seves tres façanes per dues arcades bessones. 

La nau és coberta amb una teulada a dos vessants, igual com l’absis, que també té una teulada improvisada a dos vessants, molt poc afortunada. L’absis és tant sols visible des de l’exterior, ja que per l’interior és totalment amagat darrera l’altar major.

L’edifici romànic fou la base de les ampliacions i addicions d’època barroca que consistiren en l’esmentat aixecament de la nau, l’addició de dues capelles laterals a ambdues bandes de l’absis formant creuer amb la nau existent, i un campanar de planta quadrada cobert a quatre aigües amb teules de ceràmica vidriada. 

Actualment l’interior de l’església és tot enguixat i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures.

Davant la porta de l’església hi ha un recinte clos que distribueix, mitjançant portes, l’accés a diferents llocs. L’accés des del camí es fa passant un petit espai cobert, amb un banc a cada banda, que era l’antic comunidor, però que restà separat de l’edifici de l’església. 

De les diverses fases constructives per les quals passà aquest edifici ha pervingut un pòrtic quadrat que al seu temps serví per a allargar la nau. Aquest element posseïa una portada de la qual s’han conservat algunes restes. Es tracta de dos capitells i diversos fragments d’una possible arquivolta. 

Sant Martí de Riudeperes i el seu conjunt són protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau