SANT CRISTÒFOL DE LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

 PASSEJANT PER LA GARROTXA 

L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment L’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès féu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat.

D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la vila i l’església diversos drets de tipus feudal. 

Sobre això, hi ha constància, per un instrument datat L’any 1319, que Dalmau de Rocabertí, senyor d’Hostoles, en nom de la seva muller Beatriu, prestà homenatge al bisbe de Girona pels delmes que li pertanyien per dret en diversos castells de la contrada, i també pels de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, entre d’altres parròquies de la mateixa vall. 

Així mateix es consigna, segons diversos documents datats L’any 1341, que el cenobi benedictí de Santa Maria d’Amer posseïa en aquesta parròquia algunes propietats territorials, ja que són moltes les escriptures on diversos veïns de la parròquia reconeixen tenir horts i altres béns dins el seu terme i d’altres de propers, sots domini de l’abat d’aquest monestir. 

En aquest sentit comprovem que l’any esmentat, un personatge anomenat Guillem de Claposa Damont, reconeixia tenir per l’abat d’Amer Ferrer, una peça de terra dita “Selva lobrega”. D’igual manera Guillem Ferrer, habitant de la parròquia de les Planes, es reconeix home propi del monestir d’Amer en mans del seu abat, Ferrer, que tenia per ell un alou pel qual tots els homes i dones que l’habitessin havien de retre-li homenatge i les servituds d’intesties, eixorquies, intrates, empares, firmes directes, firmes d’esponsalici, etc., i totes les altres servituds que pertanyien a qualsevol senyor directe, i, a més, havien de satisfer-li com a cens el dia de Nadal setze diners barcelonesos de tern i les tasques que eren de consuetud. 

L’església  figura relacionada L’any 1362 al Llibre verd del capítol de Girona, i ja al final d’aquesta centúria tenim coneixement, per un instrument datat L’any 1394, que Ramon de Cartellà, hereu universal d’Altibella, muller de Bernat de Palau, va fer consignació de les rendes que Pere de Vilamala, veí de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, li havia de pagar a fi de sufragar les despeses d’un aniversari que l’esmentada Altibella havia llegat en testament al cenobi de Sant Pere de Besalú. Aquesta consignació, una vegada feta, és acceptada per l’abat de Sant Pere, Dalmau, i els seus monjos. 

Al final del segle XVII, L’any 1691, el temple de “Sancti Christophori de Planis” és esmentat en els sinodals de la diòcesi de Girona, i uns anys després, el 1698, aquesta parròquia és inclosa dins els límits de la batllia reial de la vall d’Hostoles. En l’actualitat, del primitiu temple d’origen romànic de Sant Cristòfol de les Planes, no en resta cap vestigi, ja que malauradament l’edifici fou totalment destruït durant la guerra civil i hagué d’ésser reedificat a partir de l’any 1940. La nova església fou beneïda L’any 1946.

L'església de Sant Cristòfol de les Planes té planta basilical de tres naus sense transsepte. A l'interior, la nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes arcs diafragma i les laterals, de menor alçada que la central, amb volta d'aresta. 

Les naus estan separades per arcades de mig punt i entre elles hi ha una pilastra. 

Hi ha tres absis, un per nau, el central més gran que els laterals i tots ells semicirculars. 

La nau central està decorada amb una motllura gris clar que recorre tot el perímetre una mica més amunt de les arcades i, una mica per sobre, hi ha un entaulament que segueix el mateix traçat que la motllura i és d'un color més fosc.

Per sobre de l'entaulament, a l'espai deixat al mur per les llunetes s'obren finestres d'arc de mig punt. 

A la façana principal hi ha un gran porxo que ocupa tota la amplada de les tres naus. Té 5 arcades d'arc de mig punt al front i una arcada a cada costat i l'interior està cobert amb volta d'aresta.

 Una petita escalinata dóna accés al porxo. Per darrera d'ell sobresurt la façana de la nau central on hi ha una rosassa amb una escultura del patró de l'església. 

Al un costat s'alça el campanar, de planta quadrangular i coberta a quatre vessants; a la part superior hi ha dos obertures d'arc de mig punt a cada cara on es troben les campanes. 

L'actual església es va fer seguint el projecte de l'arquitecte barceloní Lluís Bonet - deixeble d'Antoni Gaudí- avalat per Pere Sacrest. 

Text oi recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica i Generalitat (web)

Fotografia: M. Rosa Planell Grau