MARE DE DÉU DEL REMEI D’OSSÓ DE SIÓ. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

Tot i que el terme d’Ossó de Sió fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, fins a l’any 1139 no és documentada l’església del lloc en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima recaptada al bisbat d’Urgell aquell any. En aquesta relació encara no s’esmenta com a parròquia, però se sap que era atesa per un canonge de Guissona, dit Colldejou, que tenia el títol de beneficiat d’Ossó de Sió. 

Per bé que l’estructura que ha quedat de l’antiga església correspon al final de l’època romànica, cal suposar que es trobava en peu més d’un segle abans i que va canviar la seva titulació original, potser Santa Maria, per la de Santa Maria del Remei, devoció popularitzada al país a partir de la darreria del segle XIV. 

L’església de la Mare de Déu de Remei es una edificació d’estil romànic tardà, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. L’estructura primitiva ha estat molt modificada, tant per dins com per fora, per reformes posteriors.

De l’església romànica només és visible la part nord i est de l’absis que flanqueja la finestra central, la meitat dels murs de la nau i el frontis o façana de ponent. La finestra de l’absis té un arc de mig punt adovellat. Està tapada, però atesa la gran amplada de la sortida es pot suposar que és de doble esqueixada. Tant l’absis com el mur de la banda sud de la nau estan edificats sobre un sòcol força alt. 

La cornisa del ràfec de l’edifici està feta de pedres de secció trapezoïdal bisellada, sense decoració. El parament, bastant ben conservat, és de carreus de pedra polida, treballada amb punta, amb tendència a la forma quadrada. La façana principal de l’església és completament llisa. 

La porta, a la façana de ponent, no és al centre del mur, sinó prop de la cantonada nord; és una obertura d’arc de mig punt fet amb dovelles llargues, sense cap tipus de decoració. Al bell mig del frontis hi ha un òcul o petita rosassa; l’havien transformat en un gran finestral rectangular però ha estat refet recentment prenent per model un fragment existent de l’obertura primitiva. La part central de la façana, per sobre de la teulada, és coronada per un campanar d’espadanya amb dos ulls per a les campanes. Al costat nord del transsepte hi ha un ull de bou, de doble esqueixada, probablement aprofitat d’una obra anterior, i al costat sud hi ha una petita rosassa monolítica de mida similar a la de la façana.

L’interior de l’església fa 15, 50 m de llargada per 4, 40 m d’amplada en la nau, i el transsepte afegit fa 12 m de punta a punta. No hi ha cap element visible de la primitiva construcció. Ha desaparegut tota la conca de l’absis, la qual ha estat substituïda per una forma plana, davant la qual, i sobre un podi de marbre, hi ha un gran frontal lleugerament corbat i pintat al fresc, que en dos plafons representa una processó del poble d’Ossó amb la Mare de Déu del Remei, patrona de l’església.

La coberta de la nau té l’aspecte de volta de canó sense arcs torals. L’absis és precedit per un senzill arc preabsidal, un xic apuntat, i un petit tram amb volta de llunetes. Tot està recobert de guix i pintura, de manera que l’obra primitiva, si hi és, no és visible. Dos arcs laterals de mig punt i llargues dovelles sobre pilastres, també de pedra, cobreixen l’entrada de dues Capellades profundes o transseptes, que estan cobertes amb volta de creueria. Prop de l’entrada, han estat excavades als murs dues fornícules per col·locar-hi altars. Tots aquests elements i afegits són evidentment posteriors al romànic. I encara durant la dècada dels seixanta es va iniciar la construcció d’un nou campanar d’estil neogòtic gaudinià. 

Els darrers anys, l’Ajuntament d’Ossó de Sió i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han portat a terme obres de restauració en aquesta església. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau