dijous, 25 de febrer del 2021

SANT JUST I SANTA BASILISSA DE VULLPELLAC. FORRALLAC. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

El lloc de Vullpellac apareix documentat per primer cop a finals del segle IX (894). Durant els segles XIII i XIV, hi tenen dret els comtes d'Empúries i del feudal lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles. El 1358, trobem com a senyor de Vulpellac Guillem Sarriera. Aquesta família aconseguí una puixança molt gran, especialment des de la guerra de la Generalitat contra Joan II. Durant els segles XV i, especialment el XVI, els Sarriera reformaren el castell, convertint-lo en un sumptuós palau. 



L'església de Sant Julià i Santa Basilissa es troba situada al costat del castell, al centre del nucli fortificat, del qual era l'antiga capella. En l'actualitat, ambdós edificis són separats per una reixa. La primitiva església, de la qual s'han trobat alguns vestigis, degué ser d'època romànica. L'edifici actual data del segle XVI, i va ser bastit en estil gòtic tardà, probablement en el moment de reforma del castell en temps de Miquel Sarriera.

La restauració de l'església fa uns anys, realitzada al mateix temps que la del castell-palau, va deixar al descobert la decoració mural barroca de l'interior. 

Sant Justa i Santa Basilissa és una església d'una sola nau amb contraforts exteriors, absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, i coberta de teula a dues vessants. La façana principal es troba orientada a ponent i presenta un parament de carreus molt ben treballats. 

La porta d'accés és d'arc ogival i té llinda i timpà sense decoració. Els únics elements ornamentals d'aquesta porta són les bases de les tres arquivoltes, amb relleus vegetals i testes de persona. Al centre de la façana hi ha una senzilla rosassa.

L'edifici es completa amb uns pilars que serveixen de base a un campanar de paret inacabat. El campanar, de base quadrada i molt estilitzat, s'eleva a l'angle nord-oest de l'església. L'interior, cobert amb volta de creueria, conserva l’escut dels Sarriera en algunes impostes. 

El nucli del poble és un conjunt monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Està format pel Castell, un notable exemplar de l'arquitectura civil gòtic-renaixentista, i l'església de Sant Julià i Santa Basilissa. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: IPA

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada