AVANCEM PER L’URGELL
L’església
de Sant Pere es troba en un indret elevat a uns 100 m al NE del nucli de cases
que formen el poble de Castellnou d’Ossó, situat al marge dret del Sió.
No s’han localitzat referències documentals d’aquesta església fins a la darreria del segle XIII. Consta que l’any 1279, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell, s’esmenta dins el deganat d’Urgell. En aquella ocasió el seu rector satisféu la quantitat d’11 sous.
A la darreria del segle XIV, l’any 1391, el rector de la parròquia de Castellnou pagà 17 sous en la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi urgellenca; d’aquest any es coneix el nom del rector, Joan Dianda, el qual compartia aquest càrrec amb l’església de Sant Miquel de Montfalcó d’Agramunt i gaudia d’un benefici a la parròquia de Santa Maria d’Agramunt.
Segons la visita canònica realitzada pel bisbe d’Urgell l’any 1515, l’església estava llavors en molt mal estat. Aleshores, el rector de la parròquia vivia a Montfalcó d’Agramunt.
És un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d’una senzilla imposta bisellada.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana de ponent s’obre la porta, d’arc de mig punt emfasitzat per dues arquivoltes suportades per sengles columnes amb capitells llisos i bases molt simples.
Aquesta
façana oest és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.
La
volta de la nau és molt deformada. Aquesta patologia es devia produir poc
després d’acabar l’edifici, car foren afegits a la nau sis contraforts amb
coronament bisellat de construcció molt acurada.
A part de la porta, les façanes no presenten cap tipus de decoració, llevat del ràfec format per una motllura bisellada, present tant a la nau com a l’absis. Els paraments presenten un aparell de carreus escodats disposats molt ordenadament, la qual cosa palesa una construcció tardana, datable al segle XIII.
A
l’interior de l’església es troba un sarcòfag exempt que es pot datar a mitjan
segle XII. El sarcòfag està situat arran del mur sud de l’església i és de
pedra grisa pròpia de la zona. Es compon de quatre peces: una caixa
paral·lelepipèdica que fa la funció pròpiament dita de sarcòfag, amb decoració
figurativa, una tapa rectangular i dos peus amb forma d’arc triomfal també amb
decoració esculpida.
Sant Pere de Castellnou d'Ossó és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada