TERRES D’OSONA
Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, fora de les muralles, a mitja hora vers llevant, propera a la carretera de Vic a Roda de Ter, ja en terme parroquial de Calldetenes. Fou sempre una simple capella rural. El nom li prové del mas Almunia, encara que la tradició popular ha fet que fos el lloc on defallí sant Francesc.
El fet que Jacint Verdaguer recollís aquesta llegenda divulgà el fet arreu fins al punt que modernament l’indret és conegut com Sant Francesc s’hi moria. El fet és que des de l’any 1140 es coneix l’existència d’un mas Almonia o s’Almonia. No sabem si fou a iniciativa dels franciscans, que l’any 1225 ja s’havien instal·lat a Vic, que fou construïda la capella. Aviat apareixen notícies de la seva existència.
L’any 1244 es féu una deixa d’un octau d’ordi a Sant Francesc d’Almunia. Després segueixen les deixes de manera abundosa, sempre esmentat el nom d’Almunia o Salmonia més tardanament (topònim del qual ha derivat efectivament l’actual s’hi moria). Entre els anys 1361 i el 1395 hi vivien deodonats o deodonades que feien d’ermitans de la capella, la qual es trobava prop del camí ral que anava de Vic al Cabrerès. Inclús el pont que permetia travessar el riu Gurri rebé el nom de pont de Sant Francesc d’Almonia.
La capella primitiva fou renovada al llarg del segle XVIII i era l’edifici que perdurà fins a la guerra civil del 1936-1939, que fou destruït. Després els franciscans del convent del Remei de Vic esmerçaren els esforços necessaris per a la seva reconstrucció, la qual ha donat lloc a l’edifici neo-romànic que s’aixeca avui dia al lloc de l’antiga capella de Sant Francesc.
La
Capella de Sant Francesc és un edifici de nau única coronada amb un absis
semicircular a llevant. A la part de migdia de la nau s'hi adossa un campanar
de torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, acabada amb
merlets, els murs són decorats amb arquets cecs, faixes llombardes i
decoracions amb serreta, també s'hi obren finestres geminades.
La façana és a ponent, el portal és d'arc de mig punt i reposa sobre columnes decorades amb capitells, al damunt el portal hi ha finestres geminades. Tota l'església, els murs exteriors, són decorats amb elements llombards i sota el ràfec de la teulada de la façana s'hi dibuixen uns arquets cecs que segueixen la inclinació de la teulada.
Materials constructius: pedra basta, pedra ben treballada, la restauració s’ha portat a terme amb ciment pòrtland.
Es
tenen notícies de que el pintor vigatà Marià Colomer, durant el segle XIX la
decorà amb frescos que representaven la llegenda de Sant Francesc passejant-se
per terres d'Osona, d'aquella decoració avui només ens en queden fotografies i
un gravat de boix.
Mossèn Cinto tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà. El fet fou celebrat i s'hi erigí un pedronet en recordança del Sant. Anys més tard, els pares franciscans hi van erigir la capella, que prengué el nom de SANT FRANCESC S'HI MORIA.
Sant Francesc s'hi Moria és una capella protegida com
a bé cultural d'interès local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons.
Catalunya Romànica i IPAC
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada