ITINERANT PER LES GARRIGUES
La vila de l’Albi es situada al
sector meridional i més muntanyós del terme, vorejada al S per la riera dels
Gorgs o de l’Albi. Té forma de creu orientada vers llevant i ha crescut els
darrers anys al peu de la carretera a Vinaixa. Les restes del castell de l’Albi
estan en un tossal que domina la vila.
La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi. El 1201 n’era capellà un tal Berenguer. El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners. Al final del segle XV la parròquia era de col·lació de l’arquebisbe.
El temple actual es construí entre
els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval. El dia 11 de
juny de 1744 col·loquen la primera pedra l'aleshores baró de l'Albi,
Francisco de Galceran i el rector, Isidre Conillera.
La consagració del temple es fa el dia 1 de novembre de 1751. S'havia alçat en substitució d'un antic temple. L'altar major tenia un dels retaules més majestuosos de la comarca. Fou constituït el 1788 i es creu obra de l'escultor navarrès, Feliu de Sayas.
Santa Maria de l’Albi és una església de façana neoclàssica amb una petita portada de pedra flanquejada per columnes jòniques que sostenen un entaulament amb una fornícula central envoltada d'elements decoratius. La imatge que ocupa aquesta fornícula és del 1991 i l'ha feta el jesuïta P. Casanoves. El remat de la façana és un frontó triangular actualment amb un rellotge enmig. El campanar té una base quadrada i dos pisos superiors octogonals.
La planta està organitzada en tres naus, força modificades amb el temps. La nau central està coberta amb volta cilíndrica d'arcs torals i llunetes amb finestrals finament motllurats. Suporten la construcció grans pilastres adossades als murs que separen les naus. Tenen grans capitells d'ordre compost i una amplia cornisa decorativa. La pavimentació és nova i feta de mosaic.
Als peus de l'església hi ha el cor que disposa d'un orgue barroc del que avui només en resta la caixa de fusta i algunes manxes. L'altar principal està coronat per una gran petxina; és força modern, dels anys setanta aproximadament, i està fet amb peces d'obra vista. També la capella del Santíssim Salvador és molt moderna; resta separada del conjunt per unes vidrieres. El balustre i l'escala d'accés daten del 1957.
Els elements ornamentals que
embellien el temple desaparegueren durant la guerra
civil (1936/1939). Hi ha constància que l'església estava molt engalanada
amb precioses capelles plenes d'altars amb imatges i retaules. A la cripta hi
havia sepultures dels barons de l'Albi i altres veïns notables.
Santa Maria de l'Albi és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Dades
documentals. Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada