PASSEJANT
ALT EMPORDÀ
El claustre, adossat a la nau de migdia del temple, és de planta trapezoïdal, amb jardí central i envoltat per diverses dependències monàstiques. Les quatre galeries del claustre presenten exteriorment teulades d'un sol vessant, mentre que a l'interior estan cobertes amb voltes de quart de cercle. Són formades per porxos de vuit arcs a cada costat. Els arcs són de mig punt adovellats i estan recolzats damunt parelles de columnes i pilastres, o bé dues columnes alternativament, amb capitells simples i decorats amb motius vegetals.
La porta d'accés a l'interior de l'església, situada a la galeria de tramuntana, és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, amb la data 1722 gravada a la llinda. Per la banda exterior presenten frisos de dents de serra. El parament és bastit amb carreus ben desbastats disposats en filades.
Els edificis que conformen les dependències del monestir són rectangulars, amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant l'ala de migdia, d'un sol nivell. L'ala de llevant presentava, als baixos, la sagristia vella i la sala capitular, tot i que actualment és un espai únic. Està coberta per una volta de canó molt baixa i presenta, obertures de mig punt adovellades amb la part superior capalçada per la banda interior.
Al pis hi ha el dormitori dels canonges, amb la coberta de dues vessants reforçada amb arcs apuntats adovellats recolzats als murs laterals. La façana de llevant, orientada a l'exterior, presenta dos portals de mig punt adovellats i als costats estretes obertures allargades a manera d'espitlleres. Al pis, les finestres són rectangulars, amb la llinda biforada sostinguda per columnetes i capitells decorats.
A l'ala de migdia hi ha havia el refectori. Està coberta amb una volta apuntada i presenta, a la façana de migdia, cinc grans finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt.
L'ala de ponent també està coberta amb una volta apuntada i presenta un portal d'accés des de l'exterior bastit al segle XVI, quan aquest espai es destinà a capella de Sant Ferriol. És una obertura d'arc carpanell emmarcada amb carreus de pedra i fines columnetes amb capitells força ornamentats. Damunt seu hi ha un òcul adovellat.
A la cantonada sud-oest del claustre hi ha la cuina i el celler, espais coberts amb voltes de creueria damunt pilastres adossades a un nivell molt baix. Les construccions estan bastides amb carreus de pedra desbastats disposats en filades. Des d'aquestes estances s'accedeix al pati del palau abacial, situat a migdia del claustre. El pati està delimitat per murs fortificats que també reforcen la part superior de les dependències monàstiques de la banda de llevant i del palau abacial. Estan rematats amb merlets rectangulars i espitlleres obertes al mig i són bastits en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç.
El palau abacial, situat la banda de migdia del pati, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i distribuït en tres plantes. La façana principal presenta un gran portal de mig punt adovellat que dona accés directe al pati i diverses espitlleres allargades a la planta baixa. Al pis hi ha grans finestrals rectangulars amb les llindes d'arcs trilobulats sostinguts amb columnetes i capitells decorats. Alguns finestrals són biforats i altres triforats. Damunt del portal hi ha una fornícula d'arc apuntat amb la imatge de la verge.
Adossat a la banda de llevant del
palau hi ha una altra de les dependències del monestir, identificada amb el
possible hospital del segle XII. A l'interior presenta estances cobertes
amb voltes de canó baixes i d'altres fetes amb maons disposats a pla, de
cronologia posterior. S'obre al pati mitjançant un portal de mig punt adovellat
i dos grans arcades rebaixades bastides amb pedra desbastada. Ambdues
construccions són bastides amb pedres sense treballar lligades amb morter de
calç.
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic. És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des del 1930. Actualment forma part del Museu d'Història de Catalunya.
Les dades documentals de Catalunya Romànica són molt més exhaustives i molt extenses.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia
: M. Rosa Planell Grau
Fons
documental. Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada