SANT LLORENÇ DE LES ARENES. FOIXÀ. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ 

El poble de Sant Llorenç de les Arenes és situat vora la riba dreta del Ter, a la boca d’un dels seus grans meandres. L’església de Sant Llorenç centra el nucli principal de la vila, format per un grup de masies. 

L’església de Sant Llorenç de les Arenes fou donada y pel comte d’Empúries Ponç-Hug II a l’orde dels templers, al final del segle XII. 

Segons Miret i Sans ja hi havia establerta una comanda de l’orde de l’Hospital l’any 1236, però, pel que sembla, aquesta casa ja existia l’any 1225, quan el seu prior Guillem de Malavella amb la comunitat de religiosos se sotmeté a la voluntat del bisbe de Girona, el qual els aixecà l’excomunió que els havia imposat. 

En un document datat l’any 1316 apareix esmentat el locus et parrochia Sancti Laurentii Areniis. Posteriorment un document del 1362, parla del Comendator Domus Hospitalis Sancti Laurentii de Areniis. 

La comanda de l’Hospital de Sant Llorenç de les Arenes vers l’any 1475 fou unida a la d’Avinyonet i totes dues foren refoses, vers l’any 1600, amb les d’Aiguaviva i Castelló d’Empúries. La comanda única quedà extingida a principis del segle XIX. 

L’edifici és una construcció romànica dels segles XII-XIII, formada per una sola nau amb un absis semicircular.

A la façana occidental hi ha la porta, de tres arcs en gradació, amb una llinda i un timpà llisos. El finestral, al centre del frontis, és de doble esqueixada i a la cara externa té dos arcs de mig punt degradats. Un campanar de cadireta corona la façana. 

El mur lateral de migdia de la nau té la rectoria adossada al seu extrem occidental. La resta del llenç és visible al pati d’aquesta casa, on hi hagué el petit claustre de la comanda, actualment desaparegut. En aquest lloc hi ha una estreta porta d’un sol arc de mig punt, actualment aparedada, la qual comunicava amb el claustre. Del mur lateral de tramuntana de la nau només és visible un curt fragment a la banda occidental; la part restant fou malmesa en construir unes capelles laterals. Cal remarcar que en l’edificació d’aquestes capelles foren utilitzats els carreus procedents de l’antiga obra romànica i que fou reutilitzada una finestra de doble biaix. 

A la part central de l’absis hi ha una finestra de doble obertura i arcs de punt rodó. 

La volta de la nau és apuntada i seguida i l’arc acaba en un plec doble, en gradació, també apuntat. Tant a la nau com al presbiteri, la cornisa és incurvada, a diferència de l’exterior de l’edifici, on la forma de la cornisa és excurvada a la capçalera i incurvada a la nau. El parament de l’església és de grossos carreus, ben escairats, els quals formen unes filades perfectament seguides. 

Actualment, el temple de Sant Llorenç de les Arenes manté gairebé intactes totes les estructures de l’obra original; les úniques reformes posteriors a l’època romànica de què ha estat objecte consisteixen en dues capelles laterals, afegides al mur de tramuntana i en un terrabastall sobre la meitat de llevant de la nau, obres dels segles XVII-XVIII. 

El temple té una caixa de sepulcre de pedra, sense cap inscripció ni relleu, la qual recorda que el comte Ponç-Hug d’Empúries, fundador del monestir volgué ésser enterrat a Sant Llorenç. 

Al lloc que ocupava l’antiga comanda hi ha actualment la rectoria: és un casalot no gaire antic (segles XVIII-XIX), on hi ha una creu de Malta, esculpida en un carreu de la porta d’entrada. 

La portada d’aquesta església, que s’obre a la façana de ponent, és de tres arcs de mig punt en gradació, els quals emmarquen el conjunt format per una grossa llinda monolítica i un timpà també monolític i completament llis. Hi ha una motllura incurvada a l’extradós de l’arcada externa que enllaça amb un fris o motllura horitzontal de la mateixa forma que continua pel nivell d’arrencada dels arcs, a manera d’impostes, i per sobre de la llinda en la intersecció amb el timpà. 

La porta és feta amb carreus, dovelles i els altres elements perfectament tallats i polits, que ajusten a la perfecció. Es tracta d’un tipus de porta molt típica del romànic rural d’època tardana d’una àmplia zona dels comtats nord-orientals catalans. Són obres aconseguides amb escassetat de mitjans, però que demostren uns recursos notables per part dels constructors, ja que sense cap mena de decoració esculpida, només amb els elements estructurals, hom aconseguia, dins una gran senzillesa, una indubtable elegància i una certa monumentalitat. 

L’espai geogràfic d’aquest tipus de portada, lligat a esglésies ja amb voltes apuntades i d’una determinada tipologia en tots els seus elements, també amb poques variacions, és centrat en l’eix de la serralada pirinenca en el seu extrem oriental, grosso modo des del Coll d’Ares fins al mar. 

El juny del 2004 van ser robats set capitells romànics, datats entre els segles XI i XII, procedents de l'antiga església romànica i que estaven situats a dins l'església sense cap protecció i amb usos decoratius. Es tracta de blocs de pedra que servien de remat a les columnes que feien de suport al claustre de la parròquia. Tenen una mida aproximada de 30 centímetres d'alçada per 30 més de llargada i estan gravats amb motius florals i geomètrics que serveixen de decoració. De moment només se n'han recuperat dos que s'incorporaran al fons del  Museu Diocesà de Girona. Catalunya Romànica en la seva ressenya dona explicació de cadascun del capitells. 

Sant Llorenç de les Arenes és l’església que vingué a substituir la de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia.