PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ
El poble de Pedrinyà forma un
agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada
dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera.
L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem
nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall.
L’any 994 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda vengueren a un personatge anomenat Odeguer un alou de Madremanya, el qual limitava, a tramuntana, amb el terme de “Petrenano”.
La parròquia de Sant Andreu de
Pedrinyà és esmentada l’any 1064 en el testament de Ponç, cabiscol de la seu de
Girona.
L’església apareix a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280. En els nomenclàtors diocesans del 1362 i del final del segle XIV continua figurant com a parroquial. Més endavant fou agregada a la parròquia de Sant Isidor de la Pera, de la qual depèn.
L’església fou objecte d’algunes
reformes tardanes, com la porta de ponent i el porxo que la precedeix adossat a
la façana (segles XVII i XVIII). La sagristia que fou afegida a la banda
meridional de l’absis ha estat enderrocada durant la campanya de restauració
dels anys 1975-76, que es consolidà l’edifici i es repicà l’interior; també
foren anul·lats uns altars del segle XIX inclosos en els murs laterals de la
nau.
L’any 1935 hom havia portat al Museu Diocesà de Girona les pintures murals romàniques descobertes a l’absis. El seu autor és desconegut i es coneix com a Mestre de Pedrinyà. Juntament amb tres canelobres de forja, també romànics, que es guardaven al temple.
Sant Andreu de Pedrinyà és una
església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular obert
simplement amb un doble plec en gradació. La volta d’aquest absis és de quart
d’esfera. La nau té un curt tram, a llevant, on la volta és de mig punt, mentre
que la part restant apareix coberta amb una volta apuntada. Aquesta diferència
és fruit d’una refecció, potser a causa d’alguna ensulsiada parcial. Sembla ben
clar que l’estructura primitiva correspon al sector amb volta de mig punt.
L’absis exteriorment presenta una decoració llombarda, amb tres sèries de quatre arcuacions entre les lesenes. Al centre s’obre una finestra de doble esqueixada.
La decoració no segueix pels murs de la nau, que són llisos. Unes altres dues finestres de doble biaix s’obren a migdia i una altra al mur de tramuntana prop de la capçalera. Al mur meridional, durant les obres modernes de restauració aparegueren elements d’una portalada romànica d’un sol arc de mig punt, la qual fou reconstruïda. Al mur de capçalera de la nau hi ha un ull de bou.
El frontis és el sector més alterat de l’església, si bé hi resta la finestra romànica, la qual, a diferència de les altres esmentades, és d’una sola esqueixada amb arquet monolític. Damunt la façana es dreça una espadanya de tres pilastres, acabades en època tardana en arcs i teuladal a dos vessants. A d’altres reformes correspon la portada de llinda i una mena de pòrtic adossat, construcció eminentment popular, amb volta apuntada, sobre la qual hi ha una terrassa.
L’aparell és de petits carreus desbastats força descuradament, però que formen filades, en general uniformes. A les cantonades de l’absis els carreus són més ben tallats i polits i es combinen amb carreus de mides força grosses; també són més ben allisades les pedres que emmarquen les obertures.
L’edifici és característic del romànic llombard datable al segle XI, d’una certa puresa de línies que cal remarcar, per la seva escassetat a l’Empordà.
L’església de Sant Andreu de Pedrinyà està catalogada com a Patrimoni Monumental de la Pera.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Garu
Fons documental: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada