SANT JOAN DE MATAJUDAICA. CORÇÀ. BAIX EMPORDÀ

 PASSAJENT PEL BAIX EMPORDÀ 

L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró. 

Sant Joan de Mata és una de les parròquies que foren V confirmades com a possessió de la canònica de Santa Maria d’Ullà l’any 1182, en l’acta de consagració de l’església d’aquest monestir. 

L’any 1228 el canonge Bernat de Monells cedí la vila de Matajudaica al bisbe Guillem de Cabanelles i a la dignitat episcopal gironina. El lloc formà part del conjunt d’importants possessions de la seu en terres del Baix Empordà. En el cas de Matajudaica, com en d’altres, hom procurà d’anar augmentant la presència del domini episcopal. Així, l’any 1245, el bisbe Guillem de Cabanelles deixava en testament tot el que ell posseïa a Matajudaica. El bisbe Pere de Castellnou, en testament del 1278, assignava a la seu tots els béns que havia adquirit a diferents llocs, entre els quals hi havia els de Matajudaica. 

L’any 1297 el comte d’Empúries apellà a l’arquebisbe de Tarragona contra la intenció del bisbe Bernat de Vilamarí de fortificar els llocs de Corçà, Parlavà, Ultramort, Casavells i també Mata. L’any 1336 hi ha notícia que a Matajudaica hi havia un batlle episcopal, anomenat Guillem Andreu. 

Al final del segle XVI hi hagué un plet sobre la jurisdicció de Matajudaica entre el bisbe i Lluís de Senesterra. 

L’església de Matajudaica els anys 1279 i 1280 figura en les llistes dites Rationes decimarum. En documents dels anys 1316 i 1362 i en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada l’església parroquial de Sant Joan de Matajudaica. En les relacions de parròquies del 1691 s’expressa encara que pertanyia a la “dignitat episcopal”. Ha conservat la funció parroquial fins avui, si bé la celebració del culte hi és molt esporàdica. 

Durant els segles XVI-XVIII l’església fou pràcticament del tot reconstruïda. 

L’apellatiu judaica aplicat al topònim Mata ha fet suposar que aquest poblat podria tenir l’origen, potser en època alt-medieval molt reculada, en alguna comunitat jueva, qui sap si procedent de l’antiga Empúries. Tanmateix, per dissort no es coneix cap document que ho pugui testificar. 

L’actual església de Sant Joan de Matajudaica consta d’una nau encapçalada per un absis, amb capelles laterals, cobertes amb voltes de llunetes, i respon, com ja hem dit abans, bàsicament a reconstruccions d’èpoques posteriors al romànic. Les obres més importants degueren tenir lloc al final del segle XVIII (data de 1797 a la porta del frontis). Alguns elements —com una porta adovellada, ara tapada, a migdia— fan suposar que ja probablement al segle XVI o al XVII devia haver estat refeta una bona part de l’antic temple medieval. 

L’edifici presenta, mig cobertes per l’obra posterior, algunes parts constructives fragmentàries de l’església romànica, les quals no foren del tot enderrocades i s’integraren en els murs tardans. Aquestes restes, només visibles exteriorment, havien passat del tot desapercebudes fins a data recent a causa dels arrebossats que cobrien els paraments exteriors i la vegetació que també amagava una part de l’edifici, sobretot la capçalera. 

És l’absis, precisament, l’únic sector de l’edifici que sembla conservar dreta una bona part de l’estructura romànica, ara parcialment visible. Aquest absis és de planta poligonal a l’interior, estructura del segle XVIII, mentre que a l’exterior el seu mur és semicircular i correspon a la capçalera romànica. Tanmateix, tot el costat de migdia —poc menys de la meitat— resta també amagat a l’exterior, i en part destruït, per una sagristia adossada.

 

Hi és força visible l’aparell, malgrat restar-hi vestigis de l’arrebossat. La construcció és a base de carreus grossos i escairats, força polits, amb tendència a les formes quadrangulars. S’afileren regularment, però no són ben ajustats; hi és visible l’argamassa en les juntes. Hi ha alguns espais omplerts amb reble, fruit de refeccions. Al ràfec, sota la teulada, destaquen algunes lloses subsistents de l’antiga coberta. Al centre d’aquest absis es conserva una finestra —ara tapiada— d’un sol biaix, arquet de mig punt monolític i els muntants fets amb carreus ben tallats, de mides força grans. 

En altres punts de l’església hi ha alguns carreus escairats, clarament reutilitzats en els murs de la reconstrucció tardana. Al frontis, en algun reduït fragment on els gruixos d’arrebossat han caigut, apareixen també carreus. L’extrem superior de la façana esmentada és resseguit horitzontalment per una cornisa incurvada. En l’estat actual de l’edifici, resta el dubte si aquest frontis pot ésser en bona part una pervivència de l’església romànica, o bé si els elements esmentats i els materials antics que s’hi observen hi foren només emprats en la reconstrucció. 

Procedent de l’església de Sant Joan de Matajudaica, el Museu d’Art de Girona conserva una lipsanoteca de fusta, treballada al torn i és formada per dos elements bàsics, el recipient i la tapa. 

Sant Joan de Matajudaica és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica