CAMINANT PLA DE L’ESTANY
L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu. La resta de cases del poblet de Sords són masies disseminades. A pocs metres hi ha l’antic pont medieval de tres arcs de mig punt (pont de Sords) que fins fa poc creuava el Terri.
Sant Esteve de Sords, al comtat
de Girona, és esmentat el 985 com a «Sancto Stephano quod est in villa
Surdis». Més endavant, el 1074, es troba citada una «turis quem vocant
Surdis ultra rivum Sterrie». Cal destacar els sis focs reials i els disset
eclesiàstics registrats en el fogatge de l'any 1359 i també la
participació de parroquians de Sords en l'assalt del call jueu de Girona el
1391. En el nomenclàtor d'esglésies del bisbat de Girona del
segle XIV també apareix l'«Ecclesia Parrochialis Sancti Stephani
de Surdis».
Abans de les nombroses transformacions sofertes, sobretot al segle XVIII, era una edifici d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau va ser sobrealçada i prolongada cap a ponent, doblant-se pràcticament la seva longitud i es crearen capelles laterals, un campanar molt alt de planta quadrada, segurament construït en diferents etapes i una nova façana.
Molts carreus de la vella església van ser aprofitats per a la construcció de les reformes. El portal és fet amb dovelles que inicialment donarien la forma d'arc de mig punt, posteriorment retallat. De l'estructura romànica resta l'absis i bona part dels murs de migdia i tramuntana, si bé aquest darrer és amagat per la sagristia.
Al centre de l'absis hi ha una finestra centrada de doble esqueixada i factura senzilla, com tot el parament exterior que mostra un aparell de carreus ben tallats de pedra sorrenca, coronats per una imposta de quart de bordó (ressalt de quart de cercle en una motllura).
Tant la disposició de la planta com
els elements constructius situen la part romànica d'aquesta església entre la
segona meitat del segle XII i les primeries del segle XIII.
Els comunidors tenen un origen relacionat amb les creus de terme. Des del comunidor, que tenia obertures als quatre vents, el rector demanava la protecció divina contra les tempestes i les pedregades. El comunidor de Sords es pot datar entre els segles XVI a XVIII. És una torre de planta quadrada que precedeix l'entrada a l'església. El comunidor pròpiament dit es troba a la primera planta de la torre, al qual s'accedeix per unes escales exteriors.
El conjunt de Sant Esteve de Sords esta catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental. Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada