PASSEJANT PLA DE L’ESTANY
L'església parroquial de Santa Maria
de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta
població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici
independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un
antic comunidor.
L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria.
Dia de joia per a la parròquia degué ésser el 13 d'abril de 1182. El temple acabava de construir-se. El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al culte. En un document signat amb aquesta avinentesa, el prelat disposà que el culte se sostingués amb els delmes dels terrenys que es trobaven des de Quadroc, a l'orient, fins a la muntanya de l'Espill, a ponent, i des de l'Estany fins al terme de la parròquia de Serinyà.
El bisbe posà església i cementiri sota la protecció de la Pau i treva de Déu, de manera que en el circuit de trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració dels sagraments..
Al segle XIII (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle XVI apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". L'any 1786 es va construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.
La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.
Està dedicada a Nostra Senyora de
l'Assumpció i té dedicats uns Goigs,
L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest arc adovellat és recorregut per una motllura de mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb figuracions de Déu creador i del pecat original. La façana és coronada per un potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del segle XVIII, adossat l'original que queda amagat al seu darrere. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que recorren tot el perímetre exterior, sota el ràfec de la coberta. A l'esquerra de la porta d'entrada resta la pica baptismal romànica, obrada en pedra de Banyoles, i sense cap mena de labor d'escultura.
D'aquesta església provenen una sèrie d'imatges barroques: actualment guardades en el Museu d'Art de Girona.
La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades.
L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caràcter vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.
A la portalada es deu que l'església de Porqueres fos declarada monument nacional l'any 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del mur.
Molt s'ha dit sobre els arcs de ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, àrabs o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.
El presbiteri és l'indret exclusiu on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau, destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de l'àmbit del fons del temple.
L'altar, cap al qual convergeix l'atenció dels fidels durant la celebració dels oficis divinals, és una llosa de pedra de Banyoles sostinguda per un fragment de columna romana, trobada, segons que sembla, a Porqueres mateix.
Santa Maria de Porqueres és una església romànica declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotgrafia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia. (Tant Viquipedia
com Catalunya Romànica es pot trobar una documentació més detallada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada