PASSEJANT PLA DE L’ESTANY
El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori.
La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca.
Sembla que la primitiva església fou arrasada pels hongaresos entre el 924 i el 930. El 1017 ja hi era dreçat, però, un nou edifici. El 1019 fou cedida a la canònica de Girona, cessió que fou renovada l’any 1143. El 1103, tanmateix, els feligresos havien lliurat un nou temple al bisbe Bernat Humbert, reservant-se un sacrarium o sagrer cadascú.
L’església parroquial de Sant Julià de Corts és un edifici de nau rectangular que s’eixampla lleugerament a mesura que s’acosta a la façana, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta una mica apuntada i l’absis, amb el tradicional quart d’esfera.
Al mur de tramuntana s’afegí una nau lateral coberta amb dues voltes de creueria, que s’obren a la central a través de dos arcs escarsers. També hi ha la sagristia, que cobreix una part de l’absis.
La nau i l’absis han estat sobrealçats i a l’angle nord-oest es va afegir una torre campanar de planta quadrada amb dos nivells d’obertures a cada una de les cares. Al primer nivell n’hi ha una, àmplia, amb un arc de mig punt adovellat, mentre que al segon nivell n’hi ha dues, més petites, amb arcs escarsers. L’accés s’efectua mitjançant una escala exterior situada entre dos contraforts.
La realització del campanar és
coetània d’una sèrie de reforços —arc interior i contraforts— i d’una important
reforma del pla de la façana, que va ser ampliat lateralment i vertical. El nou
aparell restà lligat al vell pels angles, de tal manera que de la façana
original roman l’entorn de la portalada principal. També va ser substituït
l’angle sud-oest de la nau.
A l’interior, l’aparell és, en general, regular, fet amb carreus de travertí del pla de Banyoles, ben tallats, si bé hi ha algun parament renovat.
Una imposta de tronc de piràmide invertit volta l’absis i els murs laterals de la nau. Sobre la imposta l’aparell de la volta disminueix de dimensió, de regularitat i de qualitat, la qual cosa fa pensar en alguna renovació posterior.
El traspàs entre l’absis i la nau s’efectua mitjançant un arc apuntat; al fons de l’absis hi ha una finestra, lleugerament descentrada, adovellada amb un arc de mig punt i d’esqueixada simple oberta cap a l’interior. Al mur de migdia n’hi ha una altra d’iguals característiques però de doble esqueixada.
La portalada principal, un dels elements més interessants d’aquest edifici, presenta dos arcs en degradació de mig punt amb dovelles decorades, l’exterior de les quals recolza sobre sengles impostes sobresortides que, al seu torn, descansen sobre els capitells de dues columnetes laterals. El fust és llis i la base té com a suport un plint rectangular, que descansa sobre els muntants de la porta i formen part del mur de l’edifici. No hi ha timpà. Els elements més interessants d’aquesta portada són els dos capitells i les arquivoltes, on se centra el treball de l’escultura, sobretot a les dovelles, que constitueixen l’arquivolta interior, i en la part esquerra de l’exterior.
Sembla, doncs, que podem datar aquesta portada, d’acord amb les seves característiques, en un moment del romànic tardà. La seva estructura és paral·lela a la d’altres portades d’esglésies d’aquesta època.
A la porta es conserva una ferramenta en gran part original i un forrellat acabat amb cap de serp.
La ferramenta de la porta de Sant
Julià de Corts presenta cinc jocs de tiges amb volutes a cada batent. El tipus
de decoració segueix la tradició romànica.
Sant Julià i Santa Basilissa de Corts és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada