dissabte, 1 de febrer de 2014

NOSTRA SENYORA DE LES NEUS. LLUMENERES. SANT JULIÀ DE LÒRIA ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Em la nostra recerca per les veïnes terres d’Andorra buscàvem el lloc de Llumeneres i visitàvem la capella privada sota l’advocació de la Mare de Déu de les Neus.

 
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), a l’esquerra del riu de Llumeneres, que neix a la calma Ramonet i aflueix per l’esquerra a la Valira, a Sant Julià.

El lloc és d’una gran bellesa situat al punt on pràcticament acaba la carretera de fora pujada. Té una bona panoràmica de tota la parròquia d’Encamp tant de un costat com l’altre del riu Valira. Preciós de veure.

La família conserva la documentació original amb el segell en sec del bisbe Francisco Fernandez de Xativa concedint la llicència l’any 1769.

La capella és construïda a la manera tradicional del país (tradició que ens ve del romànic), parets de pedra i lligades amb fang i revocades de morter de calç, teulat a dues vessants format per una biga comunera, cabirons, tisella i llosa.

Pel seu aspecte exterior se’ns fa estrany no sols la manca de l’habitual cloquer sinó la seva escassa longitud de nau, que s’aclareix una vegada a dins al veure que a partir de l’atri la part que fa d’absis (que és de volta) és incorporat dins el cos de la casa pairal (o la casa s’incorpora posteriorment a la capella, cosa més que provable) quedant aquesta part oculta des de fora.


La façana de la capella era protegida per un ràfec ovaladís, els caps de biga del qual eren treballats, aquets caps de biga foren escapçats amb el subterfugi de que feien nosa pel pas quant la carretera (érem als principis de la dècada dels setanta) fos acabada i desaparegueren ràfec i escultures.

Al fons de l’altar i a la manera del retaule hi ha una pintura a l’oli de finals de barroc que representa a la Mare de Déu tenint a la falda a l’infant Jesús, és envoltada d’àngels i querubins entre mig de núvols, sota la Verge apareixen unes muntanyes nevades, a la dreta de la Verge i figura un Sant Joan Baptista, al centre inferior un corder i a l’esquerra un Sant Pere apòstol portador de les claus, aquest Sant a ben segur hi és dedicat com a patró del fundador de la capella en Pere Pasqual (s’hi representa també el corder pasqual?)

Damunt l’altar d’entre mig de diversos objectes de culte, atrau una petita creu en estany fos (tipus molt popular a l’Andorra del segle XVIII) altres objectes com és ara una campaneta en bronze, unes canadelles, vàries plàteres inclusiu una sivella de plata, argent, segurament provinent d’un ex-vot han desaparegut sostretes per uns desaprensius visitants.

Posseeix la capella una sèrie de quadres emmarcant textos litúrgics llatins tallats en fusta, amb la mateixa decoració que les caixes de núvia de l’època, també té una pala amb goigs enclotats (gravats en talla dolça, extraordinaris) de la Mare de Déu de les Neus i de St. Pere tot junt de remarcable valor dins el gènere i per la raresa en l’actual mancança d’aquest patrimoni cultural.
 



També és a notar l’origen confessionari de la capella que consisteix en un arca de fusta (altra vegada la construcció setcentista popular) on s’hi adossa en un costat una gelosia en fusta. 

Tenia en el pensament la idea que em seria difícil trobar dades, però les ressenyes culturals andorranes són força amplies i admirables com la del Comú de Sant Julià que m’ha permès oferir-ne aquestes.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada