dijous, 30 de gener de 2014

SANT MARTÍ VELL D’ANSOVELL. CAVA. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL

En un dels nostres recorreguts ens recordàvem que ens mancava per veure dues coses del poble d’Ansovell: una, l’església vella de Sant Martí, situada en el fossar del poble; i dos: la nova, sota la mateixa advocació, la qual no vam poder fotografiar per causa d’unes obres que amb les seves bastides ens tapaven la visió de l’edifici. 

 
Però el dia no era el més adient i tindrem de tornar-hi una altra vegada, ja què en el darrer mig quilòmetre, la neu que ens havia acompanyat una part del viatge cobria totalment la carretera. S’han de valorar els riscos innecessaris.  

Per tant visitàvem i fotografiàvem l’església vella de sant Martí.  

Cercant l’etimologia del nom el diccionari Alcover Moll la dóna com a desconeguda. Només cita diferents grafies del nom com Nonsuuelle, Nassobell (a. 1011), Nassovell (segle XII), Nansovell (a. 1355). 

Una de les primeres referències documentals es donada per un acta testamentària de 1037 per la qual se sap que el testador, un tal Seniofred, llegà al temple de “Sancti Martini de Nansovel” la quantitat d’un sou per lluminària, i disposa a més, que fos donada una quantitat similar a cadascun dels preveres del lloc.  

Posteriorment es torna a documentar el 1084 en una escriptura de donació per la qual Bernad Sunifred féu cessió a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila d’Ansovell.  

La parròquia de Nonsuvelle també apareix esmentada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.  

 
Durant l'edat mitjana el lloc ha pertangut als Pinós i més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d’Évol i comtes de Guimerà. Posteriorment passà al ducat d'Híxar.  

Edifici religiós d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó, avui ensorrada. L’absis llis, semicircular i de la mateixa amplada es capçat a la nau sense plecs ni degradació, només hi queda una part de volta de canó de quart d’esfera. 

Quant a les obertures, cal destacar la porta d’entrada amb una arquivolta triple, i tres finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l’absis i altres dues a la façana sud. 

A la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya mig tapat per la vegetació.

L’aparell és força ben construït i regular amb juntes seques estrebades amb menudalls, i escàs de morter, propi de les obres del segle XII. 

Al seu voltant s’estén el cementiri del poble i sembla ser que també les  restes de les antigues edificacions del poble. El nou es situat ara a uns cinc-cents metres més amunt i amb la nova església sota l’advocació de Sant Martí. 

 
Bé, com sempre, ens queda un petit racó de la nostra geografia per visitar i es que hi ha llocs tant bonics per visitar. D’Ansovell i Cava, he de destacar sense por a equivocar-me l’espectacularitat de la visió de la vessant nord del Cadí.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada