En un dels nostres recorreguts
ens recordàvem que ens mancava per veure dues coses del poble d’Ansovell: una,
l’església vella de Sant Martí, situada en el fossar del poble; i dos: la nova,
sota la mateixa advocació, la qual no vam poder fotografiar per causa d’unes
obres que amb les seves bastides ens tapaven la visió de l’edifici.
Però el dia no era el més
adient i tindrem de tornar-hi una altra vegada, ja què en el darrer mig quilòmetre,
la neu que ens havia acompanyat una part del viatge cobria totalment la
carretera. S’han de valorar els riscos innecessaris.
Per tant visitàvem i
fotografiàvem l’església vella de sant Martí.
Cercant l’etimologia del nom
el diccionari Alcover Moll la dóna com a desconeguda. Només cita diferents
grafies del nom com Nonsuuelle, Nassobell (a. 1011), Nassovell (segle
XII), Nansovell (a. 1355).
Una de les primeres
referències documentals es donada per un acta testamentària de 1037 per la qual
se sap que el testador, un tal Seniofred, llegà al temple de “Sancti Martini de Nansovel” la quantitat
d’un sou per lluminària, i disposa a més, que fos donada una quantitat similar
a cadascun dels preveres del lloc.
Posteriorment es torna a
documentar el 1084 en una escriptura de donació per la qual Bernad Sunifred féu
cessió a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila d’Ansovell.
La parròquia de Nonsuvelle també apareix esmentada a
l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.
Durant l'edat mitjana el lloc ha
pertangut als Pinós i més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d’Évol i
comtes de Guimerà. Posteriorment passà al ducat d'Híxar.
Edifici religiós d'una sola nau
de planta rectangular coberta amb volta de canó, avui ensorrada. L’absis llis,
semicircular i de la mateixa amplada es capçat a la nau sense plecs ni
degradació, només hi queda una part de volta de canó de quart d’esfera.
Quant a les obertures, cal
destacar la porta d’entrada amb una arquivolta triple, i tres finestres de
doble esqueixada, una situada al centre de l’absis i altres dues a la façana
sud.
A la façana de ponent hi ha un
campanar d’espadanya mig tapat per la vegetació.
L’aparell és força ben
construït i regular amb juntes seques estrebades amb menudalls, i escàs de
morter, propi de les obres del segle XII.
Al seu voltant s’estén el
cementiri del poble i sembla ser que també les restes de les antigues edificacions del poble.
El nou es situat ara a uns cinc-cents metres més amunt i amb la nova església
sota l’advocació de Sant Martí.
Bé, com sempre, ens queda un
petit racó de la nostra geografia per visitar i es que hi ha llocs tant bonics
per visitar. D’Ansovell i Cava, he de destacar sense por a equivocar-me l’espectacularitat
de la visió de la vessant nord del Cadí.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada