dissabte, 5 de juliol de 2014

SANTA EULÀLIA DE BOLQUERA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Aprofitant-nos de les indicacions del fulletó de Via Romànica continuàvem el nostres circuits per l’Alta Cerdanya. En un dels nostres desplaçaments vam passar pel poble de Bolquera i de lluny observarem la seva església sota l’advocació de Santa Eulàlia. Com ens cridà l’atenció i vam fer camí i promptament la visitàvem. 

 
Bolquera, (Bolquère, en francès)  és un municipi (814 h. 2009) situat a l’altiplà de la Perxa, a la divisòria d’aigües del Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. És un dels municipis més alts de l’Alta Cerdanya, amb una altitud mínima de 1474 metres i una màxima de 2099 metres. Per tant, el terreny és molt accidentat i està cobert la seva major part per boscs comunals (1.100 ha) de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu.  

Al pla dels Avellans hi ha una central elèctrica, amb una producció mitjana anual de 20 000 000 kWh. Al començament del s. XX hi fou instal·lat el balneari helioteràpic de Bolquera, i a partir del 1913 fou iniciada la construcció del centre turístic de Superbolquera, gràcies als quals el poble ha esdevingut centre d’estiueig. A més d’això, el desenvolupament de l’estació d’esports d’hivern de Superbolquera ha contribuït decisivament. Les pistes d’esquí alpí i el conjunt dels remuntadors (Pyrénees 2000) ocupen el serrat de l’Ós, la Pedregosa i el pla del Termenal, mentre que els circuits d’esquí nòrdic tenen un lloc privilegiat al pla dels Avellans.  

L'estació del tren groc de Bolquera-Eina a 1.592 m d’altitud és la més alta del trajecte, però també ho és de tota França.  

El poble (556 h.1982; 1.608 m. alt) és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que neix als contraforts orientals del roc de la Calm i s’uneix amb el riu d’Eina, amb el qual forma el riu d’Angost), al peu d’una important via de comunicació tradicional entre la Cerdanya i Carcassona (el camí dels Capcinesos). El 968 és esmentat ja com a propietat del monestir de Cuixà. Un segle després l’ostentaren en feu els vescomtes cerdans, els de Castellbò i els comtes de Foix, successivament, fins a les acaballes del segle XV. A partir d’aquesta data el poble va passar a ésser controlat per la família Mercader-Porcell, originària de Puigcerdà. Des del 1666 fins a la fi de l’Antic Règim, la senyoria va pertànyer al col·legi de preveres de Puigcerdà. 

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquest difinició.: probablement del basc bolu ‘molí’ i de l'ibero-llatí caria ‘roques’, segons Coromines (Congr. Barc. 413). En l'alta edat mitjana apareix documentat el topònim amb les formes Bolcharia (a. 876) i Vulcaria (a. 965): cf. Guiter Phon. Top. 47. 

En aquest lloc havia un castell que pertanyia al comte de Foix. L’església de Santa Eulàlia (segle XIII) és emplaçada en el lloc de l'antic castell, aprofitant-se de la torre com a campanar. Aquests campanar és l’únic testimoni de l’existència del castell.  

 
En 1793, durant les guerres de la Revolució va ser utilitzat com a torre de vigilància arran de la batalla de la Perxa. En 1794, per ordre de la Convenció les seves campanes de bronze foren fosses per fer canons.  

L’edifici actual és una construcció del segle XVII. Es va engrandir al segle XVIII i posteriorment al segle XIX. En el seu interior hi ha el retaule barroc de l’altar atribuït a Pau Sunyer (segle XVIII) i també, el barroc retaule del Roser, així com una part del mobiliari. 

El poble de Bolquera és veu força molt ben urbanitzat i net, dues qüestions que ens agraden veure, com la majoria de pobles de l’Alta Cerdanya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada