dimarts, 1 de juliol de 2014

SANT MIQUEL D’ISÒVOL. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Seguint els itineraris del fulletó de Via Romànica de la Cerdanya ens aproparem a la població d’Isòvol, malgrat no ser anomenada en la nostra guia. Però com en la majoria del pobles catalans pots trobar una església interessant visitàrem el poble i la seva església sota l’advocació de Sant Miquel. 

 
Surt anomenat en un document l’any 865 com a Isogal. Consultat el diccionari Alcover–Moll de la seva significació etimològica ens dona aquesta definició.: pre-romana, del mateix radical que es troba en els topònims Isàvena, Isona, etc. Popularment es creu que el topònim deriva d'Isabel, una dama que va pagar la construcció de l'església de Sant Miquel. També hi ha la possibilitats que deriví del nom bascoide Isaval amb el sentit de lloc «ample o abundant». 

Tot i que el poble d'Isòvol (55 h. 2011)(1.049) m. alt) conserva la capitalitat del municipi, l'ajuntament es troba al poble d'All. 

El terme municipal (289 h. 2009) comprèn els pobles d’Isòvol, All i Olopte, les cases del Raval d’Olopte i el despoblat d’Alf. El terme està situat al costat dret del Segre ( a la solana) i al lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l’anomenat estret d’Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Batllia o Petita Cerdanya. Forma la part baixa de la Vall Tova o vall del riu Duran i té com a accidents més destacats i característics el tossal d’Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el d’Olpte, Montcurto o Cortús, com l’anomenen els estadants- (1.377,9 m). 

 
El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. D’inicis del s. XVI a la fi del s. XVIII, se’n documenta la baronia d’Olopte, Cortàs i Alf. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès.

Trobàrem promptament la seva església, dedicada a Sant Miquel, i ens sorprengué la seva aparença. Primerament pensarem en una reconstrucció però el seu edifici era massa nou i aleshores una placa ens va alliçonar de la nostra ignorància. L’església antiga es trobava en tal estat de ruïna que en comptes de ser restaurada va ser substituïda en el segle XX per una església de nova construcció d’estil neo-romànic en marbre gris.  

L’edifici modern és construït a imitació de les esglésies romàniques catalanes, amb un absis i una absidiola a la capçalera. Cal destacar la singularitat del seu campanar de torre quadrada. 

 
A més a més, el nom d'Isòvol està present a moltes poblacions de la Cerdanya, pel marbre, gris o roig, de les seves pedreres que degué ser tan preciat pels bastidors d’esglésies, tant de l’època romànica com de la gòtica. Però cal dir que, en realitat, es tracta de calcàries que per la seva semblança al marbre ha estat anomenat de sempre així.

És un poble petit i arreglat, que té a prop masos importants i alguna finca molt ben cuidada. A l’entrada hi ha una font d’aigua amb un raig que dóna enveja.
 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada