divendres, 30 de juny de 2017

SANTA MARIA DE MOLIG. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD 

Molig és un municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, al seu sector esquerre, entre el riu, al S, i la serralada que separa el Conflent de la Fenolleda (pic del Rosselló, 1.314 m).
 
 

El poble (nom oficial francès de Molitg-les-Bains) (180 h. 1982; 605 m alt) és en un coster, damunt el vessant esquerre de la vall.  

Etim.: derivat de mola, amb el sufix -ig o -itx que apareix en una sèrie de topònims mallorquins de radical també llatí, com Costitx, Castellitx, etc. 

Molt important per a l’economia del municipi és l’explotació dels banys de Molig, establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situades al fons de la vall; bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al segle XVI, la primera construcció, promoguda pel marquès de Llupià (aleshores senyor del lloc), és del 1785. 

La primera menció documental data de l’any 844, quan Rotruda, fillla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill Oriol entre altres possessions la vila de Coma, actualment Eus. Tot i que al segle X els descendents de la comtessa Rotruda conservaven alous a la vall de Molig, també en tenia el monestir de Sant Miquel de Cuixà i al segle XI, l’abadia de Canigó, l’alt domini jurisdiccional de la vall corresponia al comtes de Cerdanya que també hi posseïen nombroses propietats patrimonials. 

L’església parroquial de Molig és citada indirectament l’any 1024 en una escriptura de donació de diferents alous i béns a favor de Sant Martí de Canigó. Poc desprésn, en el testament del comte de Cerdanya Guifré II costa que llegà al seu fill Berenguer un alou en aquesta terme, tot disposant que l’església  havia de ser infeudada a Berenguer de So. Els any 1279 i 1280 consta que el rector contribuí a la dècima recaptada a la diòcesi d’Elna. 

L’església fou bastida dins un recinte fortificat, del qual hi ha restes. El temple actual és d'una nau única amb dues capelles laterals que sembla de finals del segle XII o començaments del XIII, si hem de jutjar per la cornisa exterior.  

En el segle XIV o XV el senyor de Molig traslladà la seva residència de Paracolls al nou castell de Molig, que construí repenjat en la paret sud de l'església.  

L'absis semicircular orientat a l'est fou remuntat al XIII o XIV per una torre rodona de defensa que, amb el temps, esdevindria el campanar del temple.

Per entrar a l'església, els fidels havien de passar necessàriament pel pati del castell (útil, perquè en cas de setge l'església quedava dins del recinte fortificat. 

El 1697 l'absis passà al costat oest i a l'anterior s'obrí una immensa porta (segurament perquè no calgués passar per l'interior del castell, protegida amb un porxo; el bell portal de granit d'estil romànic que s'hi pot veure potser procedeix de l'església primitiva. L'augment de població de la vila féu que al XIX calgués allargar la nau.
 

Malgrat les nombroses reformes, els elements que subsisteixen de l’església romànica- la volta molt apuntada, la tipologia de la portada i el aparell - permeten definir-la com una construcció evolucionada. S’integra dins el conjunt de temples senzills i austers, amb escassa decoració, datables a la segona meitat del segle XII o ja dins el segle XIII. 

L'església conserva dues estatuetes barroques, una Mare de Déu alletant i un sant Isidre, patró dels pagesos. 

Cada any s'hi celebra un concert del festival Pau Casals. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada