dimecres, 30 d’agost del 2017

SANT FELIU DE SAVASSONA. TAVÈRNOLES. OSONA.

TERRES D’OSONA 

Ens va costar un xic pujar fins l’església de Sant Feliu o Sant Feliuet de Savassona. També conegut com a Sant Feliu de la Roca. Per un estret camí de pedres i unes escales, també de pedra, vam arribar fins dalt de l’altiplà roquer on s’assenta l’edifici. Però va valer la pena.
 
 
Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, situada en un planell de roca viva i envoltada de tombes antropomorfes, i una cisterna tallada a la roca. 

La capella és un interessant edifici, conegut ja el 1035, format per la conjunció d’un cos preromànic i un de romànic. Encara que vers el 1104 gairebé arribà a tenir consideració parroquial, aviat esdevingué simple capella, a causa segurament del despoblament del lloc.

L’església és situada en un indret d’extraordinari interès arqueològic, on es poden trobar restes que van des del Neolític fins a l’època medieval. A més, al seu voltant, hi ha un dipòsit d’aigua excavat a la penya i altres indicis de vell poblament. El poblat ibèric és situat entre els calls o separacions dels grans penyals que formen la plataforma superior del puig, ja que els habitatges aprofitaven el buit de les pedres i el cobrien amb bigues i sostre. 

És una construcció d’una sola nau, romànica, que conserva a llevant l'absis rectangular, lleugerament trapezoïdal, d'època preromànica. La nau és coberta amb volta de canó, lleugerament rebaixada, i amb l’absis descentrat en relació a l’eix de la nau, a la qual s’obre mitjançant un simple plec que fa la degradació. 

La porta original d’arc de mig punt s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, hi ha una porta de construcció posterior (segle XVI), amb una estrella salomònica a la dovella central inscrita dins un cercle.
 


Al damunt d’aquest portal hi ha un petit òcul i el capcer és coronat per un campanar d'espadanya, construït entre 1203 i 1205 en el qual s'obren dos grans finestrals d'arc de mig punt que actualment no tenen campanes. 

Els murs són construïts amb pedres sense polir llevat d'alguns carreus dels angles i les obertures. La nau és coberta amb teules i els ràfecs són de lloses de pedra, element que es repeteix en el cobriment de l'absis.

 
Tombes antropomorfes: Es troben a la part nord-est de l’església i a frec del precipici. S'hi observen diversos enterraments, però n'hi ha tres que estan més ben conservats que els altres. Estan esculpides damunt un gres de color grisós que és el sòl que constitueix el cingle. 

Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada