Sant Pere
de Bell-lloc (Saint-Pierre
de Belloch en francès) és una església romànica. És situada a 300 m. d'altitud, al cim
del mateix nom. El turó, situat a tocar de l'engorjat del Tet que forma
l'embassament de Vinçà, té una posició dominant sobre l'extrem est del
Conflent.
L'esment més antic conservat de
l'indret és del 942, quan Sunifred II de
Cerdanya i Besalú confirmà a Sant Pere de Rodes la propietat d'un alou a Vilella
(actualment un despoblat de Rigardà), tot indicant que limitava amb el mons
Sancti Petri.
L'església no està documentada fins
al 1142 (ecclesia Sancti Petri). El 1178 Pere de Domanova la cedí als
monjos de Sant Martí del Canigó i aquests hi constituïren un priorat, depenen
d’aquesta abadia. "Bell-lloc", en
la forma Pulcro loco, es pot llegir en diversos documents dels segles
XIII i XIV
Es tracta d'una església de nau
única, capçada a llevant per en un absis semi-circular amb cobertura de quart
d'esfera. La irregularitat del terreny motiva que tot el sector del sud-est,
sobretot l’absis, s’aixequi damunt d’una socolada de pedra i morter. Els murs
exteriors són força gruixuts. Dalt de l'església es dreça un campanar
d'espadanya d'una sola obertura.
La volta de la nau és de perfil
marcadament apuntat i seguida, sense arcs torals. La nau rep llum per diverses
finestres: una a la façana de ponent, rectangular com una espitllera; una
segona, a la paret sud, de doble esqueixada amb arcs de mig punt. Una tercera
al fons de l'absis, també de doble biaix, força elegant, està emmarcada
exteriorment per tres grans carreus de granit, un fent de llinda, en arc de mig
punt, i els altres dos de muntants, els tres decorats amb una motllura que
ressegueix el marc; a l'absis hi ha també quarta finestra, aquesta moderna i
sense una rellevància especial.
La porta d'entrada original s'obre a
la façana de migdia, com és usual a les esglésies de la zona. A causa del
pendent del terreny on s'assenta l'església, cal pujar cinc graons de pedra per
accedir-hi. Formen el marc de la porta dos arcs de mig punt en degradació, amb
l'arc exterior extradossat per una estreta arquivolta sense relleu.
Sant Pere de Bell-lloc va ser
declarat Monument històric de França el 30 d'octubre del 1974.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada