dimecres, 23 d’agost del 2017

SANT VICENÇ DE VALLMANYA. VINÇA. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

La gran majoria de dades que he trobat referents al lloc i l’església són en idioma francès. Fent un esforç intentaré complir amb la meva feina de traduir-ho a català.

Vallmanya és un municipi del Conflent (38 h. 2009 ), al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó.

La consulta etimològica al DCVB en fa aquesta definició.: del llatí valle magna, ‘vall gran’.  

El poble (41 h. 2013/ 855 m. alt) es troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alcen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya.

En un privilegi del l’any 950 el papa Agapit II dona dret de possessió del lloc de Vallmanya i la seva església a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.

L’església parroquial de Sant Vicenç es essencialment una construcció del segle XI, modificada al segle XVIII sota l’impuls del mestre de fraga Noell.  

En els treballs va perdre el seu absis romànic reemplaçat par un cor sobre ogives creuades. Van ser afegides tres capelles laterals i un campanar. 

En el seu interior hi ha un retaule barroc realitzat l’any 1733 per l’artista Pau Sunyer.
El poble de Vallmanya a causa del seu paper i els seus patiments en la segona guerra mundial (massacre de Vallmanya), va rebé la Creu de Guerra 1939-1945. 

Forma part de la Ruta del Ferro del Canigó. La paroisse de VALLMANYA, restera dans le domaine privé du Père Abbé de Sant Miquel de Cuxa jusqu'à la Révolution. En aquest poble hi havia hagut una important farga que aprofitava el mineral de ferro del Canigó. La parròquia de Vallmanya, romandrà fins a la Revolució com a domini privat de l’abat de Sant Miquel de Cuixà. Il avait le titre de Seigneur de Vallmanya. Tenia el títol de Senyor de Vallmanya. Les revenus qu'il tirait de l'exploitation du fer lui permettaient d'accorder des privilèges exceptionnels à la population. Els ingressos que va derivar de la mineria de ferro li van permetre concedir privilegis excepcionals a la població. onnait en location par voie d'adjudication, pour une durée de trois à quatre ans, les revenus de la forge, des mines, de l'hôtellerie.

Va arrendar els ingressos de la forja, de les mines, del negoci de l'hotel a través d'una subhasta, per un període de tres a quatre anys. Les archives départementales, conservent certains actes de location. Els arxius departamentals mantenen certs actes de lloguer.Un état des rentes de l'Abbaye datant de la fin du XVIl ème mentionne que le Sieur Berjau devait verser le 24 juin 42 livres et 10 sols pour les revenus de VALLMANYA. Una declaració de les rendes de l'abadia, que data de finals del segle XVI, fa esmena que el senyor Berjau havia de pagar el 24 de juny de 42 lliures i 10 sols per els seus ingressos de Vallmanya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada