La nostre sortida va ser infructuosa
a causa del mal estat de la pista, havia plogut un o dos dies abans. Al no ser
el nostre vehicle un 4x4 vam preferir abandonar (cruel paraula) i tornar un
altre jorn. Però com hi havia estat l’amic Francesc Puig Riera, he aprofitat la
seva fotografia per fer aquesta crònica.
L’església de Sant Vicenç de Castellar del Riu, situada dins l’antic comtat de Berga, devia esser l’església del castell de Castellar, pertanyent a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell.
A l’acta de consagració de la
catedral d’Urgell, document del segle X o del començament del XI surt esmentada
la parròquia de Castellar del Riu.
Hi ha un document a la arxiu de la
catedral d’Urgell en el qual consta que el 15 de desembre del 900 va ser consagrada
l'església el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind, i dels
habitants del lloc que havien erigit l’edifici.
L’església i el lloc de Castellar
del Riu surten esmentades com a possessions de la família vescomtal del
Berguedà al segle XII. Pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i passaren a
formar part de les possessions del seu
fill el trobador Guillem de Berguedà, el seu fill primogènit. Aquest l’any 1187
en el seu testament cedia a Santa Maria de Poblet un mas del terme de Castellar
del Riu, confirmant una donació del 1183.
L’església de Castellar del Riu fou
parròquia tal com s’esmenta a la visita efectuada al deganat de Berguedà l’any
1312. L’any 1371 el capellà de l’església de Sant Vicenç pagava el delme
corresponen a Santa Maria de la Seu d’Urgell.
L’any 1363 el prior del monestir de
Sant Llorenç de Morunys amb el consentiment de l’abat de Sant Sadurní de
Tavèrnoles fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys amb les rendes que
percebia de la parròquia de Sant Vicenç de Castellar del Riu.
L’església era sufragània del
santuari de Corbera el segle XVIII. Actualment no té culte i és abandonada i en
ruïnes.
Observo la fotografia de Catalunya
Romànica i l’actual, el seu estat de deteriorament és palpable.
L’església de Sant Vicenç és un
edifici romànic però molt desfigurat a
causa de la quantitat i qualitat de les transformacions i reformes que han
estat fetes al llarg de la seva història.
Església d'una sola nau coberta
amb volta de canó lleugerament apuntada, acabada a llevant amb
un absis semicircular. Les capelles laterals són d'època
posterior, cobertes amb volta de canó.
Al sud-oest trobem una torre campanar de
base quadrada.
La porta d'entrada actual està
oberta a l'absis, on també trobem una finestra a un nivell superior. Originalment
es devia trobar al costat de migjorn on hi ha una capella oberta posteriorment.
Per aquest motiu és devia traslladar a l’absis
i que conjuntament a la construcció de la finestra superior va ser sobre
elevat.
La coberta és a dues aigües de teula
àrab. El parament és de carreus de pedra, més o menys de la
mateixa mida, ben escairats, disposats en filades i units amb morter. El
conjunt està envoltat per antics conreus, avui prats de pastura,
i boscos.
L'edifici està molt malmès. La
teulada està esfondrada des de l'absis fins a l'arc presbiteral que encara es
manté. El campanar es veu també mig enderrocat. No obstant encara es pot
contemplar la volta apuntada de la resta de la nau.
Sant
Vicenç de Castellar del Riu és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. Francesc Puig Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada