PASSEJANT PER LA GARROTXA
Sant Pere
Despuig és
un nucli de població (108 h. 2009/ 439 m. alt.),
de caràcter disseminat. Es troba aturonat al centre de l'altiplà que separa les
rieres de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida. Com el mateix
topònim indica, l’església es troba situada damunt un puig de la petita
formació muntanyenca de la Cademunt.
El topònim del lloc ve documentat, vinculat amb el nom
del temple, com a “Pui” (1095), “Podio de Biania” (1248) i “Podio” (1372), sent
aquest últim el que ha quedat finalment. Aquesta església ve esmentada sovint
com a Sant Pere Espuig o Despuig. Tot i això, en els documents oficials se li
ha aplicat sempre el topònim de Puig, traducció del “Podio” llatí.
La família dels Bianya, posseïa en
franc alou una estada senyorial al costat de l'església de Sant Pere del Puig
(avui aquesta estada està totalment en ruïnes); a ells es deu la fundació de
l'església parroquial de Sant Pere.
L'any 964 va tenir lloc la
consagració del temple anterior al que ha arribat als temps actuals; apareix
esmentat com: "...Sancti Petri...constructam in territorio de Bianya. Aquesta és una
de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més
tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig, amb l’article salat aglutinat
al nom d’origen.
La primera església va ser consagrada el 964, després en
el segle XII devia tornar a ser reedificada. Les cròniques del segle XV
esmenten que l’església va ser destruïda pels terratrèmols. Això fa que hi
hagi poques restes de l’edifici romànic
del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden
veure a l’extrem sud-oest de l’edifici, on hi ha construïda la torre del
campanar.
Era d'una nau que
s'estenia de llevant fins a ponent, però el segle XVIII hom amplià vers els
costats nord i sud, capgirant la seva disposició i convertint la vella nau
en creuer.
El campanar d’espadanya, va ser convertit
en torre rectangular amb teulat a quatre vessants. Sota les obertures
del pis superior, obertes als quatre vents hi podem apreciar d'altres obertures
cegues.
La porta d’entrada actual, d’estil barroc, situada a
migdia té una llinda on hi ha gravada la data de 1782. Dins el timpà hi ha els
atributs iconogràfics de l'apòstol enmig de motius decoratius de fullatges
estilitzats.
Al nord i est hi ha annexada una rectoria.
L’any 1936, van destruir totes les imatges del seu
interior. Fins aleshores aquesta església parroquial posseia una marededéu
romànica, sedent, venerada sota l’advocació de Mare de Déu de Gràcia.
El 1939 es va rehabilitar el temple. Els anys 2001 i 2002
es va tornar a reformar.
L’església
de Sant Pere Despuig és
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada