PASSEJANT PER LA GARROTXA
Sant Martí de Solamal és aixecada
damunt d’una petita elevació del terreny. L’església, antiga parroquial, és situada
a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva
confluència amb la del Farró.
La primera referència documental
coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a
"Sancti Martino... in valle biannia" quan en el testament fet per
Miró II, comte de Besalú i bisbe de Girona, la donà al monestir
de Camprodon. Possessió que va ser confirmada l’any 1169.
El topònim del lloc, unit al del
titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168),
"Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo"
(1364) i, de nou "Solamal" (1582). En ocasions, l'església és encara
actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el
de Sant Martí de Solamal. Va passar a
dependre de Sant Pere del Puig en el segle XVI.
És una
església romànica d'una
sola nau amb absis semicircular a llevant, amb
modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva del segle XII.
S’afegiren en èpoques tardanes, la casa
del campaner al sud, i la sagristia al nord.
A la capçalera de l’absis, presenta un fris sostingut
per mènsules decorades amb figures algunes quelcom malmeses.
El frontispici amb la porta
d’entrada dovellada i amb arc de mig punt, és a ponent. Damunt la porta es
troba un òcul.
En aquesta part de l’edifici s’alça
la torre campanar. Que segurament devia haver estat d’espadanya i es convertí
en torre quadrada aproximadament al segle XVII. Presenta obertures a cada
costat i una teulada a quatre vessants.
És interessant la pica baptismal
d’immersió acopada possiblement del segle XII i decorada a part inferior amb
una sanefa en forma de soga. També hi ha una pila beneitera barroca.
Sant Martí
de Solamal és
una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada