dimecres, 17 de gener de 2018

SANT SALVADOR DE BIANYA. GARROTXA

PASSEJANT PER LA GARROTXA

Animats per les fotografies de Francesc Puig Riera en la seves visites per les terres de la Garrotxa van decidir iniciar unes sortides per a fotografiar-la i conèixer-la.


El primer indret que vam visitar va ser el de Sant Salvador de Bianya i la seva església. Sant Salvador de Bianya és un poble (79 h. 2009/598 m alt.) situat a la capçalera de la vall del seu nom. L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella, d’els Hostalets de Capsacosta i la masia del el Ferró , així com el de Pujador i de Callís. Fou municipi independent fins el 1969. 


És centrat per l’església parroquial, d’origen romànic (en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a la restauració efectuada a la primeria del segle XX). Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot . Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

L'església v ser consagrada l'any 1170 pel bisbe de Girona, Guillem de Monells a petició del seu germà Ponç, que era bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al document testimonial ve esmentat com "Sancti Salvatoris de Biania".


Segons consta en la visita pastoral feta pel bisbe de Girona Joan de Casanova, l'any 1432 l'església es trobava destruïda arran dels terratrèmols que afectaren la comarca i s'havia aixecat una cabana dins la qual el rector, Guillem Spinalb, celebrava el culte. El bisbe manà que en el termini d'un any es traguessin els enderrocs i donà dos anys per cobrir-la, cosa que indica que l'església no estava totalment derruïda sinó que només s'havia esfondrat la volta. 

El 24 d'agost de l'any 1599 es contractà el pintor Pere Mates i Espinosa de Girona per la realització d'un retaule per a la capella de Sant Andreu en el qual es pintaren escenes de l'hagiografia de l’apòstol així com les imatges de Santa Maria, Sant Pere, Sant Sebastià, el Salvador i Sant Joan Evangelista. Es va convenir que «Si dit retaula rebra dany per lo cami que en tal cas lo dit mates, sia obligat pagar los danys», la qual cosa suposa que la realització d'aquest retaule tingué lloc fora del temple o edificis més o menys propers, i s'ha fet la hipòtesi que potser en el taller que el mestre tenia a Girona.


En el segle XVII, a més de l'altar major, l'església disposava de diferents altars laterals a part del ja esmentat a Sant Andreu: els dels Sants Joan Baptista i Evangelista i el del Roser. Un altre altar, el del Sant Crist es manà fer-lo en finalitzar aquest mateix segle. Poc després, l'altar de Sant Andreu passà a ser dedicat a Sant Ponç i Sant Isidre.

El 1911 s'hi portaren a terme obres de restauració segons projecte de l'arquitecte de Girona Rafael Masó, inaugurades el 13 d'agost de 1911, col·locant-se a l'altar major un retaule amb l'escena de la transfiguració del Senyor, el qual va ser destruït l'any 1936 durant la guerra civil espanyola.

Malgrat les modificacions que ha anat patint al llarg dels segles, l’església de Sant Salvador de Bianya constitueix un dels temples més bells de la comarca de la Garrotxa. És una església d’una sola nau coberta amb volta apuntada i un sol absis. Té petits detalls decoratius interessants com ara els dos capitells de les columnes adossades al mur del primer tram de la nau, amb decoració vegetal amb uns petits caps humans entremig. Cal destacar també la petita finestra de doble esqueixada oberta a l’absis, amb una arquivolta sostinguda per dues columnetes amb capitells decorats. A l’exterior, la finestra segueix el mateix esquema que a l’interior i corona l’absis un fris amb mènsules esculpides.

Sota el cor es conserva una pica baptismal de tradició romànica, amb una ornamentació en forma de sanefes en relleu.

L'Església de Sant Salvador de Bianya és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català.


En el marc del projecte de la Vall del Sentits, promocionat per la Vall de Bianya, es va obrir un centre d’interpretació la Casa del Paisatge, a ca l’Escolà. L’exposició es centra en quatre paradigmes de la idea visual del territori: el transitat (vies), el conreat (molins i cultius), el simbòlic (esglésies i oratoris) i l’idealitzat (visions literària i pictòrica).

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada