La història de l’església de Sant
Miquel de Vilageliu o Vilageriu, ambdós noms
es trobem en la seva nominació, va lligada amb la del mas del mateix nom
situat a poca distància.
El casal de Vilageliu fou un dels
primers nuclis de població, en llatí anomenat "Villa Gerille", consta
junt amb l'església de Sant Miquel, a l'any 948. Fou una fortificació amb
categoria de Domus.
El diccionari Alcover Moll ens dona
aquesta definició etimològica .: del llatí villa Agarici (genitiu del nom
personal germànic Agaric).
La capella existeix des
d'abans del 948. el primer document que en fa esment és del 12 de març de 948
al fer testament el levita Guadanir, senyor de "Vil·la Gerille".
A principis del segle XI posseïa la
vila el noble Rodulf, intitulat arxilevita per trobar-se al servei de
l'església de Vic.
Entorn l'any 1080, en temps d'Hug
Dalmau, es renovà l'església, fent-se la capçalera i la nau, i ja en
segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de
les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
A despit d’algunes reformes
obligades per a la consolidació de l’edifici, es manté amb una gran puresa de
línies romàniques. Algun temps tingué consideració de parròquia, però sempre
sotmesa a Tona. No té culte.
Església romànica d'una sola nau
rectangular, acabada en absis semicircular. L'absis de
línies romàniques de gran puresa, està decorat per arcuacions llombardes. A
destacar l'esveltesa de la construcció i els arcs torals de secció
semicilíndrica adossats als murs de la nau i rectangulars a la volta.
La façana de ponent està coronada
per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'estructura és de murs de
pedra amb carreus vistos sense ornamentació tret del fris d'arcuacions
llombardes de l’absis.
La coberta és amb volta de canó de
pedra amb coberta de teules. Ha observar un detall força infreqüent: una
finestra al mur de tramuntana.
L'última restauració data de l'any
1980 i es troba en perfecte estat. En aquesta obres va trobar-se un mil·liari
de la via romana que es conserva al Museu Episcopal de Vic.
L'església s'esmenta com Sant Miquel
de Vilageliu en els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. És una obra religiosa
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada