La vila de Sant Pere de Torelló (2
247 h. 2005/621 m. alt.), centre i capital de l’alta vall de Torelló, s’alça
sobre un turonet, prop de la confluència del Riu Fornès amb el Ges. La vila,
com una bona part del terme, té com a teló de fons per la part N. la serra de
Bellmunt, antigament de Sarreganyada. Als vells carrers de la vila resten
encara algunes cases que tenen a la llinda dates que van del segle XVI al XVIII.
Sant Pere de Torelló rebé el títol de vila dels seus senyors jurisdiccionals,
cap al 1690, i també el privilegi de tenir un consell de jurats i de renovar
les ordinacions de l’antic gremi de paraires i de tenir un petit hospital.
Les primeres notícies sobre aquesta
església daten del 1057 i el 1083. En el mateix emplaçament hi havia hagut una
església romànica que comptava amb tres absis, cadascun d’ells amb el respectiu
altar, el central era dedicat a Sant Pere, titular de la parròquia. No queda
res de l’anterior construcció que precedí a l’actual. Al voltant de l'església
sorgí un petit nucli de poblament o sagrera que gairebé desaparegué
durant el segle XIV. Aquest fou l'origen del poble de St. Pere de Torelló.
En augmentar la població durant els
segle XVI i XVII l'església es féu petita i es decidí construir-la de nou.
Així, el 1727 s'inicia la nova construcció que s'inaugurà el 1764, seguint el
model d’estil neoclàssic que usaven els Morató al construir la majoria
d'esglésies parroquials de la comarca.
Durant els segle XIX i XX s'han fet
diverses modificacions que no afectaren l'estructura general de l'edifici
excepte l' ampliació que suposà la construcció entre 1803 i 1809 de
la capella del Santíssim, on hi ha les tombes del frare agustinià
Isidre Badrena, el Dr. Joan Josep Castanyer i Ribes (bisbe de Vic del 1857 al
1865) i del Dr. Pere Cases, fundador del convent de les carmelites de la caritat
de Sant Pere de Torelló el 1849.
De l'exterior de l'església cal
destacar la porta principal, una porta lateral, el campanar i el parament. El
portal de l'església està format per una obertura recta, decorada amb motllures de
pedra sobreposades al parament i amb un escut al centre que hauria estat
decorat amb relleus, però que avui es troba molt malmès. Sobreposada a aquesta
estructura, trobem un entaulament i un frontó entretallat sostingut
per dues falses mènsules. La porta lateral és un portal recte amb
dues pilastres als brancals, sobre seu hi descansa un
entaulament i un frontó entretallat. El fris està decorat amb trams
llisos i estriats, amb les claus de St. Pere treballades en baix relleu.
El parament està format per carreus de pedra ben escairats, definint
les cantonades i la base, i als panys de paret, carreus desiguals sense
desbastar, disposats irregularment i units amb morter de calç. A sota
la teulada, hi ha una doble sanefa de rajoles de terra vermella,
tallades en forma circular.
L'església és d'una sola nau coberta
amb volta. Consta de cinc trams els arcs torals dels qual descansen sobre unes
pilastres de fust llis i capitells corintis encara que
alguns tenen també un àngel en alt relleu. A les claus de volta hi ha cinc
bustos en alt relleu representant (de la capçalera als peus) un bisbe i els
quatre evangelistes. Per mitjà d'arcs de mig punt s'accedeix a les capelles
laterals cobertes amb volta. Cadascuna té una fornícula on s'hi
encabeix la figura exempta d'un sant o de la Verge.
L' absis és de capçalera
poligonal i coberta de volta bufada. Als peus de la nau hi ha un atri sobre el
que s'alça un cor en el que s'hi obre una finestra que il·lumina tota
l'església.
Destaca una capella adossada
a la part dreta de l'església que consta d'una sola nau, coberta per dos trams
de volta d'arc de mig punt i entre ells una cúpula rebaixada
sobre petxines sostinguda per quatre arcs de mig punt. La capçalera està
separada de la nau per un arc triomfal de mig punt i coberta de volta bufada.
El campanar està situat a la
capçalera de l'església, al costat de l'absis i a l'altra banda de
la sagristia. És un dels elements comuns en les esglésies que construïen
els mestres de cases de la família Morató a la comarca d'Osona, però en època medieval
era un element identificador de les esglésies romàniques de la comarca. El de
Sant Pere de Torelló formava part del projecte de l'església i el 1864 s'hi
afegí un rellotge a la part superior de la torre.
De planta quadrada, la base és
reforçada a l'exterior amb petits contraforts correguts. Sobre ella
s'hi aixequen quatre pisos, l'últim dels quals fou fet posteriorment. El primer
i segon pis tenen finestres adintellades amb carreus de pedra i els altres dos
finestres amb arcs de mig punt. Els murs, en origen totalment arrebossats,
mostren carreus ben tallats i disposats regularment a les cantonades, mentre
que als panys de paret són desiguals, estan disposats irregularment i units amb
morter de calç.
Ha estat i és un punt de referència
per als santperencs, ja que es pot veure des de gairebé qualsevol punt del
poble. Alhora, la gent s’ha acostumat a mirar l’hora i a viure el dia a
dia segons el so de les campanes: els quarts, les hores, el toc a difunts
o d’una celebració religiosa. Fins a principis del segle XX el campanar estava
coronat per una teulada de fusta piramidal.
L’església va comptar, a partir de
l’any 1788, amb un retaule d’estil barroc que presidia l’altar major. Realitzat
als tallers de l’escultor vigatà Vicenç Real va ser destruït i cremat durant la
Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix se salvà la figura de Sant Pere que
presidia el retaule i que actualment forma part del Museu Episcopal de Vic.
L'església parroquial de Sant Pere de Torelló és una obra
barroca protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada